La fi del model Barcelona
Agafem com a bona la definició del model Barcelona que fa Ferran Mascarell al seu llibre, recollint-ne una altra d’Oriol Bohigas: “La renovació fou el resultat d’un procés obert i democràtic. Es va configurà un model no formal ancorat en una democràcia urbana o fins i tot una experiència col•lectiva”. Doncs bé, ja ningú creu que aquest sigui el patró amb què s’estigui fent ciutat. El mateix Mascarell diu que el Fòrum va fracassar perquè “el van instrumentalitzar els interessos polítics més banals” i acaba sentenciant que, “en realitat, el Fòrum es va materialitzar amb criteris oposats al model Barcelona”. Tenint en compte que ell era llavors regidor de Cultura, la seva anàlisi és força significativa.
Mercat de l'art i l'art del mercat
El món dels esdeveniments internacionals a l’entorn de l’art s’organitza entre les biennals i les fires. Artistes, crítics, inversors i galeristes de tota mena fan un grand tour contemporani entre inauguracions, conferències, festes i articles. Sovint, els mateixos que estan a les fires estan a les biennals, potser per això, cada cop ésmés difícil veure les diferències entre les unes i les altres, però hi són, les diferències, i ben gruixudes i evidents.
Al final de les Rambles
El Centre d'Art Sta. Mònica ha de ser l’aparador de totes les experiències creatives emergents del nostre país.
On millor que a Madrid per trencar amb la idea de centre i perifèria?
El que ara llegiu no és pròpiament una entrevista, és una conversa amb el nou director del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (MNCARS) i director sortint del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba), Manuel Borja-Villel. No en sabem, de fer entrevistes, però sí que ens agrada conversar.