Llibres sense llibreters
Bé, ara sí, ja tenim Frankfurt per tot arreu. Som un país petit, així que deu ser normal tant de rebombori. Els més queixosos, curiosament, no són els escriptors en castellà, com era previsible, sinó els editors. Diuen que no se'ls valora, que sense ells no hi hauria literatura, que ells fan arribar la cultura al públic, etcètera. I un be negre.
L'art de fugir
Mentre xerrem sota un pi, en aquest agost amb pluges de quart d’hora, entonem un mea culpa. Després d’anys col·laborant, organitzant i creant entitats, ens adonem que les institucions acostumen a amagar més mediocritat cultural de la que seria desitjable.
Cultura de vacances
En aquestes dates, un es pot preguntar per a qui es programen els esdeveniments culturals durant l’estiu. Per exemple, quin públic cerquen les exposicions que es fan als museus i galeries durant la canícula? Òbviament, els ciutadans locals poden tenir més temps per visitar-les, però alhora se suposa que, almenys durant uns dies, marxen de les seves residències habituals.
Llibertat a escena
Al Macba s’exposa aquests dies una mostra que corre el perill de passar desapercebuda. Enmig d’una dinàmica d’exposicions organitzades per bancs i fundacions privades amb autors enciclopèdics de previsible èxit, una exposició amb un nom tan estrany com Un teatre sense teatre pot semblar prescindible. No és així, és l’exposició més interessant que tenim en cartell de la ciutat.