Ha mort el cartellisme?
En els darrers dies alguns mitjans de comunicació s’han fet ressò d’una manca de qualitat en alguns cartells que difonen esdeveniments com festes majors de barris, Carnestoltes, etc. En aquesta ocasió es van fixar en iniciatives públiques, però si ho féssim en les privades obtindríem idèntics resultats, si no pitjors.
Balanç i bons proposits
Una de les exposicions més interessants de l’any ha estat L’art del risc. Circ contemporani català. KRTU ja ens té acostumats a aquestes exploracions d’arqueologia contemporània. La del circ era especialment necessària, per allò d’efímer que té el sector. Pocs mesos més tard, hem vist com un dels participants a l’exposició, el col·lectiu La Makabra, viviaunsurrealista viacrucis que demonitzava els seus pallassos imalabaristes. Una ciutat sense pallassos és una ciutat morta d’avorriment.
El valor de l'art
Felicitem-nos, per fi l’art català, més enllà de Miró i Dalí triomfa a les subhastes internacionals: “El paisatge Jardí de muntanya, Sa Coma IV, de Santiago Rusiñol, ha estat venut en subhasta a la casa Sotheby’s de Londres per 840.188 euros, quantitat que es converteix en un rècord mundial per al pintor”. Es a dir, per fi, l’art català sortirà als noticiaris televisius.
Cultura d'hibernacle
Fa uns dies un amic, del camp de la ciència, deia, com a raó per no acudir a una xerrada en un centre de cultura oficial, que no podia refugiar-se a l’hivernacle, mentre veia com es cremava el bosc sencer. Es referia al conegut afer del centre de cultura La Makabra i la seva situació. Pot semblar una exageració, però venint d’un científic reconegut i fiable, fa pensar.