Quina cosa més lletja!
A falta de referents estètics comuns, experts, crítics i ciutadans ens podríem posar d’acord a establir uns referents ètics. Aquelles operacions urbanístiques que estan mancades de beneficis socials, de lligams amb la història i el present dels barris, de models que apostin per fer ciutat, acaben convertint-se en edificis realment lletjos, lletjos per dins i per fora, lletjos de debò, els més lletjos.
Premi al pati de veïns
Els veïns d’una casa de pisos de lloguer de Sant Andreu veuen com pul•lula per casa seva gent amb càmeres que mira i remira. Poc s’imaginaven que els seus petits pisos fossin fotogènics. Es tracta del darrer premi FAD d’arquitectura, obra d’Emiliano López i Mónica Rivera. Aquest és un edifici ple de bones notícies. Primer, perquè va ser un concurs de la Generalitat amb col•laboració amb el Coac per fer habitatges per a joves de lloguer assequible. Segon, perquè es va decidir fer un concurs obert per a arquitectes de menys de 40 anys. Tercer, perquè del resultat se’n va fer un llibre que ha tingut força èxit entre estudiants. Quart, perquè els premis FAD, en el seu 50è aniversari, organitzats per l’Arquinfad, han pres posició, reconeixent l’arquitectura social i apostant per un edifici
modest en pressupost i acabats però ambiciós quant a l’ús de l’espai. Segons Stephen Bates, membre del jurat, va ser una aposta per una arquitectura “corrent i heroica alhora”. Potser és una excepció, potser ells eren al lloc adequat al moment precís, tanmateix, benvingudes siguin les bones notícies, amb tot el que està passant...
Venècia versió 0.8
Aquesta edició de la Biennal d’Arquitectura de Venècia, amb el títol Beyond building (Més enllà de l’edifici), fa una aproximació a l’art sorprenent. El comissari Aaron Betsky ha fet una edició força especial, perquè en comptes de mostrar obres, ha exposat instal·lacions.
Hi ha temps, hi ha temps, hi ha temps
Llavors es traslladen a Barcelona però es fan coneguts per la casa TDA de Mèxic, per la qual la revista Wallpaper els va anomenar un dels deu estudis joves més interessantsdel món. Ells relativitzen aquest títol. “El perill és ser coneguts per una sola peça"