Noticies

Exercici de memòria i d’un cert egotrip

Els meus anys es divideixen més en cursos que en els dotze mesos naturals. Ara que ja necessito vacances de forma urgent, em notava cansat i li vaig comentar a l’Olga. Ella em va respondre: tu recordes tot el que has fet des de l’estiu passat? I llavors he fet memòria i això és el que ha sortit.Se que m'he deixat un munt de coses i de persones amb les que he treballat, no és per res més que ineficàcia meva.

 

La tornada de l’estiu, venia plena de coses: vaig estar a l’Escola Muuu fent una xerrada (molt recomanables per cert, aquestes “convivències” del disseny gràfic) ; vam presentar el llibre “Retrato imperfecto de Curro Claret” fet amb el Ramon Ubeda per Camper; de seguida, van començar les “Xerrades dibuixades”, que vam fer al Cercle Sant Lluc com a prèvia de l’exposició “TRAÇ amb Josep Perelló, Domènec, Gallardo i Flores Prats Arquitectes. El dibuix com a eina del coneixement”. Em vaig escapar a Port Bou, a la Festa del Grafisme, per presentar l’exposició Gràfica Canalla que el Juan Cardosa i companyia van encertar en ubicar dins d’un túnel; sense oblidar la meva col·laboració amb el Gerard Altaió i l’Institut Ramon Llull en la presencia catalana a la Design Week de Beijing. Per acabar el mes, vam tenir un PechaKucha amb el Mich Micenmacher sobre “La part i el tot” i els preparatius del muntatge de la expo Traç a l’Arts Santa Mònica amb disseny de l’espai de NUG Arquitectes i gràfica de l’Albert Cano de Eumogràfic.

L’octubre ve sempre acompanyat de l’inici de les classes a IDEP. També vaig començar una campanya personal per intentar que no estigués prohibit recollir objectes del carrer, estar a l’Agenda 21 i no deixar reutilitzar els mobles que la gent llença al carrer es il·lògic. Vaig recollir signatures i vaig parlar amb els partits. No me’n vaig sortir, però no m’he rendit, aviat hi hauran noticies.  Vam inaugurar TRAÇ i allò va ser de bojos. Record de visites comentades. Un munt d’escoles van venir i amb la gent de Experimentem amb l’Art i “Una mà de contes” vam fer uns tallers xul·líssims. També vaig poder organitzar un cicle d’activitats paral·leles que unien Sant Lluc amb Arts Santa Mònica. Aquesta expo és de les coses més gratificants que he fet. La reivindicació del dibuix va esdevenir una festa. Tanmateix, l’administració em va fer prou la guitza amb els seus retards amb els pagaments. Vaig participar en una xerrada per presentar la reedició del llibre “Diseño para el mundo real” de Victor Papanek, que va fer la Raquel Pelta i la gent de La monogràfica.  Mentre tant, anava treballant per tancar l’expo “Disseny per Viure” pel Museu del Disseny, que vindria més tard.

Al novembre seguíem a tot tren amb l’expo TRAÇ, visites, activitats, tallers, articles. Va tenir una ressonància publica enorme per una expo de baix, molt baix pressupost. El llibre del Curro Claret es va esgotar de seguida, perquè era una edició digital limitada. També vaig sortir a un programa de la TV estatal “La mitad invisible” parlant de motos i de disseny i vaig fer d’aquelles coses que et fan una mica d’angúnia recordar, una entrevista amb el programa Caràcter del Canal 33. Per acabar, un PechaKucha a partir de la frase de Foix “M’exalta el nou, m’enamora el vell”. Seguíem treballant amb l’expo “Disseny per viure”  

Al desembre tot va anar molt de presa, la Inauguració del Museu del Disseny i els preparatius de la expo Disseny per viure. Mentre, vaig organitzar un miniconcurs de relats curts per la gent del FEC Festival. Vaig estar amb el Joan Minguet Batllori i la Marina Garcés a una taula rodona en motiu de la expo Barcelona Zona Neutral a la Fundació Miró. I en van convidar a donar la Lliçò inaugural de curs a l’ESDAP. Escola Superior de Disseny i Arts Plàstiques. L'escola pública de disseny de Catalunya. Vaig fer un minicurs en versió d’humor amb la gent de Liminal Gr sobre branding per Barcelona.

L’any va començar fortet amb el muntatge de la expo “Disseny per viure”, i encara les darreres fuetades de l’exposició TRAÇ, que es va prorrogar per l’èxit de públic, mentre tant, la Cristina Palomar em va fer una entrevista per la contra de la publicació Carrer de la FAVB.

I al febrer per fi, vam inaugurar la expo “Disseny per viure” al Museu del Disseny amb el Xavi Torrent fent el muntatge expositiu i David Lorente d’Spread fent la part gràfica. Gairebé tres anys de feina i finalment veia la llum l’exposició més important que he fet fins ara. Ha estat una expo que per mi suposa un abans i un després. He aprés moltes coses en el procés i ha estat la meva manera de prendre posició davant la realitat que ens envolta. Modestament, crec que vam aconseguir que es parlés més i millor de disseny del que s’havia parlat fins llavors. Als mitjans de comunicació van aparèixer termes que mai ho havien fet: Disseny social, el disseny que salva vides, disseny empàtic, etc.  Es clar que acompanyant la expo i les visites comentades (jo n’he fet a més de 1.000 persones) també hi havia les activitats paral·leles. Per això havien situat un auditori al bell mig de la sala d’exposicions. La gran quantitat d’activitats han estat una part més del projecte.

Al Febrer les activitats de Disseny per viure ocupaven gran part de la setmana, però encara vam trobar temps per seguir cuinant el catàleg i algunes coses més. El millor és que van començar a passar coses a la expo que ja no controlava, encontres entre empreses que hi eren presents, proves pilot de projectes, articles a mitjans tan llunyans com el Pronto (3 planes!).  També unes Xerrades dibuixades al ACVic amb Ramon Faura, Albert Cano, Javier Peñafiel i Ferran Blancafort, que em va encantar fer, malgrat l’indesitjable municipal que em va multar sense motiu. Alhora vaig començar a donar classes al IED (Istituto Europeu de Design) sobre historia del disseny d’interiors.

I l’abril va seguir igual: “Disseny per viure” em va abduir durant els tres mesos que va durar. Del que més he gaudit és de l’equip de treball, la Carina Colomer al capdavant i també del retorn quan feia les visites comentades. Normalment, a una expo de disseny, la gent diu: “m’agradaria tenir això a casa”, aquesta vegada el que sentia és “això ho necessito”,  ho deien per ells o per un parent. Però encara hi va haver temps de col·laborar a la Marató del Collage a Visions, amb el Juan Cardosa, l’Alvaro Sobrino i el Carles Murillo. I també per arrancar de nou els PechaKuchas, aquesta vegada amb la Julia Solans. Amb Two Points vam començar una experiment interessant, unes classes d’història de la tipografia pels alumnes del seu curs. Els de l’escola Llotja en van convidar a un jurat de projectes d’alumnes i vaig descobrir que des de l’Ajuntament es volien carregar bona part de les instal·lacions. El meu mur de facebook s’ha emplenat aquests mesos de bones idees per millorar la vida de la gent i a l’abril vaig començar a rumiar com donar visibilitat a tot plegat. Encara hi treballo.

Al maig, vam presentar al catàleg que crec que ha quedat just com volíem. És un llibre que te interès independentment de la expo. I encara una bona noticia més respecte a llibres, hem signat un acord perquè aquell llibre sobre Curro Claret que vam fer per Camper amb el Ramón Úbeda, es publiqui amb una edició amplia i ben distribuïda. Vaig estar una tarda parlant amb el DJ Angel Molina i la Raquel Tomàs de Les Sueques, parlant dels Pet Shop Boys i de les seves portades de discos, pel Canal 33. També vaig fer una ponència a l’ESDI sobre comunicació i xarxes socials. Amb el Juan Cardosa i el Santi Gonzalez vam fer una road movie per anar a Madrid a la gran final de la Marató del Collage. I vam tenir el PechaKucha num 22 sobre Realitat vs ficció amb la Julia Solans que s’estrenava. Molta gent i molt bon rotllo.

Juny ha estat igualment ple de coses. Època de correcció de treballs dels alumnes. A BD Ediciones de Diseño vam fer una festa i jo vaig estar posant musiqueta. Vaig fer un curs per com utilitzar el format del PechaKucha com a eina pedagògica a la UPF. Amb la FAAOC la Federació d’Associacions d'Ofici de Catalunya i el Jordi Ubanell, hem estat treballant per crear un suport digital d’assessorament per a arquitectes, interioristes, distribuïdors, i prescriptors en general de les possibilitats que ofereix l’artesania per a ells. I vam tenir un 20x20, PechaKucha monogràfic sobre la problemàtica de l’habitatge dins de les activitats de l’exposició del CCCB, Piso Piloto. Va ser un luxe poder comissariar aquest acte, que oferia algunes alternatives a la difícil situació de moltes persones per accedir a una llar.

Al Juliol, un altre PechaKucha, aquest sobre Fílies i Fòbies, com sempre al Museu del Disseny amb la Julia a Nova York! Al final me’n vaig sortir, més o menys. Aquí ja anava jo justet de forces però encara em fet algunes coses divertides: vaig fer una peça a partir d’una taula d’snowboard malmesa, en una iniciativa per reciclar-les del Lluis Morón i la gent de Signes, i ara s’està exposant al Dhub, vaig col·laborar posant música a la inauguració del estudi Nuklee del Grup Idea; iniciar la preparació de les classes del proper any, que donaré Historia del Disseny d’Interiors, del Disseny Gràfic, del Disseny de producte i també de Gestió i edició de continguts per a dissenyadors gràfics; una entrevista a Joan M. Minguet Batllori sobre el seu llibre “Contra la Cooltura”. Buf!

PD: I ara ve l'egotrip. Crec que si alguna vegada he merescut un premi per la meva feina en el disseny és aquest nay. Ja està, ja ho he dit.

 

 

http://www.guayabero.net/catala/noticies/noticia/exercici--de-mem--ria-i-d---un-cert-egotrip.html