Cultura i mitjans

L’art, un espai en expansió

Després de l’enrenou sobre els canvis a la direcció del Centre d’Art Santa Mònica (CASM) vam pensar que valia la pena tenir una conversa amb Vicenç Altaió.

Claret Serrahima, Oscar Guayabero. Avui, 22 de juliol 2008

L’enrenou. La premsa ha alimentat la polèmica sobre els canvis al Centre d’Art Santa Mònica. Alguns experts han expressat la seva por que el centre esdevingui una eina política en mans d’un partit. Vicenç Altaió, el seu nou responsable, afirma que no ha rebut cap consigna partidista ni política.

El lloc. La conselleria de Cultura creu que el centre té una situació privilegiada, al final de les Rambles, per captar força públic i que amb el projecte actual no s’assoleix aquest objectiu. S’ha comentat també si l’art emergent ha d’estar en un lloc d’influència turística. En el paquet del Santa Mònica hi ha un altre espai cèntric infrautilitzat, el Palau Moja, a les mateixes Rambles, una mica més amunt.

L’espai. Joan Manel Tresserras ha dit que la idea inicial era que el nou programa elaborat per Vicenç Altaiò compartís espai amb l’actual de Ferran Barenblit. Aquest darrer ha decidit que el seu projecte no és compatible amb el nou i per això ha demanat un espai alternatiu al CASM.

L’elecció. S’ha reclamat un concurs per decidir el nou director, que, de fet, encara no ha estat nomenat. Tanmateix, Cultura afirma que estan convençuts que Alatió és la millor opció. Es poden discutir les formes però compartim el resultat. Els anys a KRTU són una bona targeta de presentació de Vicenç Altaió si el que es vol és treballar la transversalitat entre art, ciència, tecnologia, pensament i comunicació.

La cultura. La cultura no és un problema a resoldre esgarrapant recursos, sinó una solució als problemes de la nostra societat i per tant els recursos destinats s’han d’entendre com a inversió.
Altaió proclama : “Durant el segle XIX es considerava la cultura com un dret, jo crec que avui és
també un deure”.

El projecte. Vicenç Altaió parla amb passió del nou projecte per al CASM. Diu que és col•lectiu, induït pel que la ciència anomena intel·ligència col•lectiva. Sembla doncs que tant pel que fa a la direcció coma la presència d’artistes la idea és treballar amb col•lectius, grups, moviments i tendències: “Tractem de fer un sistema obert, treballarem el subjecte plural”.

Kunsthalle. Una de les reivindicacions dels artistes visuals és que el CASM ha de ser una kunsthalle, és a dir, un espai destinat a l’art emergent: “Volem crear un model que reactualitzi
aquest concepte incloent el laboratori i l’emergència, però també que hi hagi un espai per a la memòria; si el resultat és o no una kunsthalle no m’interessa”.

Després de l’enrenou sobre els canvis a la direcció del Centre d’Art Santa Mònica (CASM) vam pensar que valia la pena tenir una conversa amb Vicenç Altaió. Ho confessem d’entrada: coneixem de fa anys el Vicenç i respectem radicalment la seva tasca professional. Per tant, i sense ignorar que potser el procés del seu nomenament podria haver estat més transparent, i sobretot més curt, creiem que hem fet sort, per al CASM i per a la ciutat. Ens centrarem doncs a saber quin és el seu projecte.
No podem començar, però, sense preguntar si el fet d’haver estat escollit com a càrrec de confiança i no pel sistema de concurs li pot suposar una pèrdua de llibertat: “La llibertat, un se la guanya i la demostra amb les seves accions. Des de KRTU he dissentit obertament amb polítiques del departament en diversos moments”. La seva resposta és avalada per un munt d’anys de feina independent dins de la conselleria de Cultura al capdavant del KRTU. Tres partits diferents han passat per la direcció de Cultura i Altaió i el seu equip no han caigut mai en seguidismes polítics. Caldrà creure, doncs, que així seguirà sent al CASM.

Idea motor
Entrant ja en matèria, ens preguntem quina és la idea motor del nou projecte: “Les paraules creen jurisprudència com en la llei, per això son polisèmiques. Una de les més carregades de sentit és la paraula art. Això genera conflictes de territori, de gremi, però és una defensa que va en contra de l’expansió pròpia de l’art. Potser per això hem estat els més bel•ligerants quan hem dit que treballarem en l’àmbit de l’art però també de la ciència i de la tecnologia, apropant-nos al entorns com l’arquitectura, el disseny, el cinema, la literatura o les arts escèniques, és a dir, a qualsevol espai en què l’art està cercant eines d’expressió”.
Es fa difícil resumir les paraules d’un “traficant d’idees”, però sembla que la recerca de nous territoris de l’art serà un dels pilars del nou CASM: “El projecte que acabem de presentar serà interdisciplinari, no tan sols en les disciplines de l’art sinó incloent de forma profunda la ciència, la tecnologia i la comunicació. Perquè allà on es creuen les disciplines és on es produeixen els canvis importants, recolzats per allò que en diem el pensament”. També hi tindrà espai la memòria, que ens ajuda a entendre la realitat; probablement l’indret de memòria serà el Palau Moja. Es vol fugir del culte al creador individual i cercar eines de comprensió de fenòmens col•lectius: “Els autors individuals només serveixen per entendre moments de la història, però la realitat es prou complexa per dedicar espai i recursos públics a un sol individu”.
Altaió vol transformar també l’espai físic del CASM: “Hem de desconstruir Santa Mònica per fer-lo un lloc de llocs”. Vol multiplicar les seves capacitats però alhora connectar-lo amb l’entorn: “Una de les primeres coses que farem serà aprofitar el metro, just a tocar, per expandir el centre. També s’ha de ser conscient que som a les Rambles i que és un espai turístic, podem ser elitistes i ignorar-ho o intentar contaminar aquest turisme amb cultura de nivell”

http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/cultura-i-mitjans/article/l---art--un-espai-en-expansi--.html