La Immaculada neix d’una passió compartida pels organitzadors del Blanc Festival, Arts Gràfiques Orient i jo mateix per les màcules. Les proves d’impressió que s’utilitzen per estabilitzar les tintes i ajustar-les. Les màquines d'imprimir necessiten d'uns quants fulls per tal que la tinta s'acabi de distribuir bé i els valors de densitats siguin els apropiats. Així que es “taquen” uns quants fulls en cada tirada fins que ja surt correctament per començar a imprimir. Per estalviar paper aquells fulls “tacats” es guarden per a altres tirades i es llavors quan comença a acumular impressions sobreposades.

La sobreimpressió de gràfiques diferents, creen molts cops imatges inversemblants, contrastades i contradictòries. Gairebé com si d’una peça d’art atzarós o surrealista es tractes el ulls viatges dins d’una macula no buscant les imatges originals sinó fascinat amb el resultat d’una suma que te lectures exponencials. Com deien els propis surrealistes: "Tan bell com la trobada fortuïta d'una màquina de cosir i un paraigua sobre una taula de dissecció."

Vam pensar que aquest material de rebuig era una magnífica base per a que dissenyadors i creadors treballessin en una peça pròpia. Pròpia i apropiada d’altres amb una dissolució del concepte d’autoria fent bona aquella frase de Bruce Mau: Puja a les espatlles dels altres. Pots viatjar més lluny muntat en els èxits dels que t'han precedit. I des d'aquí, la vista és molt millor.

Al mateix temps volíem explorar el concepte màcula i vam descobrir que en oftalmologia màcula s’anomena a la zona de la retina especialitzada en la visió fina dels detalls, ens serveix entre altres coses per poder llegir i distingir les cares de les persones. Els dissenyadors sabem de la importància dels detalls, que poden fer que una peça sigui simplement correcte o pel contrari brillant, “Deu està en el detalls” deia Mies van der Rohe.

Així tenim dos camins oposats, com s’hi d’una màcula es tractes, per un costat un full ple de taques inconnexes i per altra el detall que ens ajuda a reconèixer als altres. I amb aquesta doble lectura vam anar a cercar a una pila de professionals per proposar-los un repte. Fer una obra original sobre les macules que ja existien i que treballessin el contrast entre la taca i el detall. Com deia Leonardo da Vinci s’han posat davant de la taca que hi ha al mur (en el nostre cas el paper) i l’han mirat profundament fins que han començat a veure paisatges, batalles o animals fantàstics. Sense ells no hi hauria exposició tant sols una idea bonica.

Entrevista com a comissari

http://www.guayabero.net/catala/expos/expo/la-immaculada.html