L'exposició recull bona part de la producció dels dissenyadors de les generacions posteriors a 1992, és a dir, els que van iniciar el seu camí professional just després dels Jocs Olímpics de Barcelona i l'Exposició Universal de Sevilla. La situació econòmica i social del país, amb una creixent crisi energètica i la ressaca dels moguts anys vuitanta, va dibuixar un punt d'inflexió amb l'aparició de creadors que s'escapaven dels paràmetres clàssics del disseny industrial. Alhora, la situació de la indústria, en franc retrocés i amb els dissenyadors anteriors en nòmina, va forçar a aquestes noves generacions a buscar nous territoris on desenvolupar la seva creativitat. Així mateix, just després, el 1996, IKEA va obrir la seva primera botiga a Espanya. No era només una botiga més: el fenomen IKEA va canviar gran part dels paràmetres pels quals es modulen la producció i la distribució de mobiliari. El mobiliari popular es va fer contemporani i, per una vegada, el disseny no era sinònim de preus alts, sinó de tot el contrari. D'altra banda, en aquesta passada dècada, les economies familiars han patit una pèrdua evident del valor adquisitiu. Aquestes circumstàncies han augmentat el valor de l'objecte i, al mateix temps, han afavorit el seu baix cost, amb un efecte en la seva qualitat matèrica, per descomptat.

Nova generació de creadors
«Offjetos» és el territori on es produeix la incorporació d'aquestes noves generacions de creadors. És una mirada crítica a la seva producció, però alhora àmplia de mires, sense caure en dogmes del passat i sense preguntar ja, per fi, si un objecte és disseny o no, només intentant descobrir els seus valors i les seves aportacions a l'usuari.

Més de 100 peces entre mobiliari, vídeos i fotografies
«Offjetos» inclou, bàsicament, objectes domèstics, mobiliari, llums, catifes ... Però també podrem veure que el mapa del que considerem disseny s'ha engrandit fins arribar a les accions, les instal.lacions, els toys o el netart.En total, més de cent peces, incloent-hi el format audiovisual i fotogràfic.

13 conceptes
«Offjetos» tracta de dotar-nos d'eines amb les que desxifrar o descodificar aquells treballs que, per la seva concepció, poden semblar més críptics, més enllà del valor d'ús: una cadira, un llum, una bicicleta. La idea és extreure de cada peça un concepte essencial, en un primer intent de fer una exposició narrativa i llegible.
Els conceptes són: nu, tou, walkman, kit, ornamentació revisitada, fetitxe, glocal, natura placebo, re (f) use, humor-joc, reactiu, zebra i owwwjeto.

nu
Menys no és més ni millor. Menys és, normalment, més econòmic, ja sigui pel mateix objecte o pel dispendi ambiental que suposa la seva producció. Objectes honestos que no amaguen trampes ni aparences. Aquests projectes es emparenten clarament amb aquells dels anys seixanta i setanta: mínims en recursos i brillants en les solucions.

tou
La tendència a estovar les coses, des de la tecnologia fins als mobles, transcendeix el fet estètic per convertir-se en una actitud. La incorporació de materials que afavoreixen les formes orgàniques i de sistemes de producció que abarateixen els costos dels motlles amplifica aquesta tendència. Objectes terapèutics que es proposen millorar el confort i la nostra relació amb l'entorn.

walkman
A causa del nomadisme urbà, ja sigui per mobilitat laboral o com a opció personal, es generen objectes per portar a sobre. El 1979 apareix el Walkman, però el 1992 és quan es estandarditza la telefonia mòbil. Els gadgets portàtils que ens connecten no només reconfiguren la nostra manera de relacionar-nos, sinó que influeixen en altres objectes, que es fan més flexibles, plegables, lleugers.

kit
Davant el considerable allunyament de la indústria, s'opta per l'autoproducció. L'estudi es converteix en el taller d'acoblament i fins i tot a la botiga. El dissenyador no només pensa la peça, sinó tot l'entorn, les instruccions i el packaging. El llenguatge de «fes-ho tu mateix» crea peces obertes, que no acaben d'estar definides fins que l'usuari se les s'apropia.

ornamentació revisitada
L'ornament deixa de ser anecdòtic i decoratiu per a convertir-se en generador d'objectes. L'ornament és informació. El motiu ornamental atorga un caràcter d'objecte singular, fugint dels estàndards. Des del barroc mediterrani digital de Jaume Hayón fins el glamour de Patricia Urquiola.

fetitxe
La fascinació per formes recognoscibles, sovint del passat, com a elements de treball per generar nous objectes ha dut a donar un cop d'ull pel retrovisor i rescatar objectes amb història, amb memòria, que aporten una nova narrativa. Així mateix, la idea de reviure una experiència mitjançant un objecte és present amb signes de feminitat, de litúrgia o de sofisticació.

glocal
Davant l'estandardització del mercat global, s'imposa una recerca de la biodiversitat objectual. Si els nostres objectes formen part de la nostra cultura, tota tendència a homogeneïtzar l'univers objectual és una pèrdua de riquesa cultural. Presentem peces que recuperen iconografies o materials vernacles amb la contemporaneïtat d'una relectura prospectiva.

natura placebo
Des de la ciutat, la natura es veu com a part de la producció humana. La diferència entre el natural i l'artificial es dilueix. Sovint el més artificiós és intentar posar naturalesa. La sostenibilitat és un valor en el qual es treballa. Volem un apropament a la natura com si d'un efecte placebo es tractés.

re (f) sempre
L'ecologia urbana passa pel reciclatge. Les infraestructures públiques s'ocupen de les grans quantitats, però els dissenyadors poden donar un nou ús a objectes complets. Aquesta nova vida per als objectes usats no només tracta de reciclar, sinó que atorga als objectes una narrativa intensa. Una caixa de porex que és una llum, és alguna cosa més que un llum.

humor-joc
L'humor com a posició, no d'innocència, sinó gairebé de combat. En lloc de sacralitzar el disseny, s'adopta la ironia sobre el propi paper del dissenyador com a manera d'alleugerir el seu pes. Si el disseny és desenfadat és que té humor, si teniu humor és que és alegre, si és alegre és extravertit, si és extravertit és desenfadat, si el disseny és desenfadat ...

reactiu
Els dissenyadors d'aquesta generació treballen per a la indústria, però reflexionen sobre els límits ètics de la pressió consumista sobre l'usuari. L'autocrítica i el replantejament del paper del disseny dins de la societat contemporània generen projectes amb vocació social que busquen la participació de l'usuari i rebutgen l'opulència i l'elitisme.

zebra
Estratègia de supervivència per la dissolució dels límits. Es trenquen, una i altra vegada, els límits entre disciplines, on sorgeixen les indisciplines lliures dels tics propis de cada professió. Alhora, es treballa en els límits: el que és bonic, el correcte, de bo gust, el disseny es pot treure a temes com el sexe, o les «bones costums».

owwwjecto
Es posa de manifest com la cultura digital i la profusió d'informació en la xarxa han influït en la creació de formes i objectes. A la vegada, la barrera entre allò real i allò digital és cada vegada més difusa, arribant-se a considerar la pantalla de l'ordinador com un altre dels territoris possibles on no només crear, sinó col locar les propostes.

http://www.guayabero.net/catala/expos/expo/offjectes.html