Sovint veiem campanyes publicitàries d'una gran creativitat, espots amb una producció espectacular, eslògans brillants, cartells de disseny de qualitat al servei de productes, entitats o iniciatives que no ens mereixen cap mena de confiança. El sector de la telefonia, per exemple, ha resultat ser mentider de mena: tots sabem que tenim les quotes més cares d'Europa per més anuncis fantàstics que ens facin. Portem anys veient campanyes fabuloses per vendre cotxes que són, si fa no fa, els mateixos de sempre. Potser nosaltres mateixos en som còmplices, de vegades no volem comprar coses, volem aconseguir somnis.

El darrer cas es la campanya esto solo lo arreglamos entre todos.org. D'entrada sorprèn perquè no promociona res en concret, ni l'ús del cinturó de seguretat, ni una marca de perfum, res. Segons els impulsors, l'objectiu és difondre optimisme a la població en aquests temps de crisi. La imatge és força bona. Han jugat a la simplicitat aparent, una tipografia sans serif, blanc i negre, etcètera. És una iniciativa que, a més, sembla entrar de ple en els nous suports, webs, xarxes socials, màrqueting viral, etcètera, però que alhora juga també amb els suports clàssics: diaris, TV, revistes, opis. Potser aquí comença a generar sospites. Internet i les xarxes socials tenen els seus codis propis, i les iniciatives més comercials, institucionals o ortodoxes no són ben acollides. Saber que s'han gastat 4.000.000 d'euros i veure que fan un grup de Facebook com si fossin un col·lectiu social ha aixecat la llebre. Així que, almenys a la xarxa, la campanya ha estat un fracàs.

Les xarxes socials expandeixen molt ràpidament la informació i ja el primer dia corria el nom de les empreses que hi ha al darrere. Quan es va veure que eren bancs, grans magatzems, petrolieres, constructores i l'antic monopoli telefònic, la credibilitat de la campanya va caure en picat. Moltes de les empreses presents han estat agents actius del model econòmic que ens ha portat fins aquí, fins a la crisi. Bancs que fa quatre dies demanaven ajuts al govern ara ens diuen que, si som imaginatius i portem un somriure als llavis, tot millorarà. Al mateix temps, la tècnica de les celebrities, comú en publicitat en temes tan dispars com la moda i el cafè, ha generat més fòbies que fílies. Que personatges públics als quals tots intuïm econòmicament ben acomodats ens diguin que hem de ser optimistes ha provocat anticossos en els receptors que no arriben a final de mes.

Tot això és al marge del contingut ideològic de la campanya. Però el que hi ha en el substrat d'aquesta campanya és l'intent de perdurar en el model actual. Tot plegat sembla dir que no ens guardem els calerons a casa i sortim a consumir. Situar el consum en el centre del model econòmic és just el que ens ha portat a la crisi. Una societat que necessita un consum permanent, creixent i convulsiu per prosperar genera efectes col·laterals com la inflació i les bombolles, siguin immobiliàries, econòmiques o energètiques. Els inversors ja s'atreveixen amb tot, perquè tot és un producte. Fa uns dies es va destapar que la borsa està jugant amb Grècia, Espanya i la zona euro com si fos una empresa més a la qual pogués fer una opa hostil. I just aquest és el model que promou la campanya esto solo lo arreglamos entre todos.org, plena, això sí, de petits emprenedors que troben sortides econòmiques amb imaginació. Un al·legat en tota regla a la meritocràcia americana. Hi ha subjacent la idea que estem a la terra de les oportunitats, que no esperem que l'Estat ens solucioni les coses. Evidentment, no som analistes econòmics ni aquesta és la secció adequada, tornem a la cultura visual que desprèn la iniciativa, o més ben dit, la reacció gràfica i social que ha provocat.

La xifra de seguidors del grup de Facebook oficial s'ha vist superat amb escreix per la suma dels grups contraris. Han aparegut milers d'eslògans que ironitzen amb l'original, alguns tan ocurrents com: Esto deberian arreglarlo los que pagan la campaña, Esto tiene un nombre crisis y unos culpables ellos, Ahorra o nunca.org, Esto no lo arregla ni MacGyver, "Esto solo lo arreglamos sin ellos, Esto lo arregla mi madre en un santiamen, etcètera. El sentit de l'humor àcid i corrosiu cap a les entitats que promouen la campanya és evident en missatges que freguen, quan no entren directament, en l'insult. Fins hi tot s'ha convocat una cassolada cada dimecres a les 21 h per protestar contra "el cinisme de qui es beneficia de la crisi i vol que seguim consumint per seguir guanyant". Feia molt de temps, potser des de la guerra de l'Iraq, que no es veia una reacció social tan evident. Potser és que vendre fum no sempre surt bé, sobretot quan aquest fum intenta amagar una realitat que ens diu que hem de canviar de model, no només anar a comprar, si de veritat volem arreglar això.

http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/activisme-i-contracultura/article/fum-creatiu.html