Estem a Sant Pere de Torelló, a les trobades Arquitectures Col·lectives, que Recetas Urbanas, l’estudi de Cirugeda, i Staddle3 (un estudi d’arquitectura de Barcelona) han organitzat a Nautarquía, la seu d’un col·lectiu de jugadors de rol i experts del software lliure. Aquestes trobades tenen l’objectiu de compartir experiències i aconseguir noves fórmules per a l’habitatge i els espais per als moviments socials.

Nautarquía és una construcció autosuficient amb sistemes de generació d’energia propis i gestió dels residus per ser reaprofitats. Ha estat dissenyat per Straddle3 amb uns contenidors que Cirugeda gestiona des de fa uns anys. “A la sortida d’una conferència a Saragossa se’m va acostar un home i em va dir si volia uns 40 mòduls habitacionals d’un barri provisional que havien fet i que ja desmuntaven”. A partir d’aquí Cirugeda va muntar la iniciativa Contenedores & Colectivos, que ara té repartits mòduls per tot l’Estat espanyol. “A Benicàssim amb un col·lectiu que es diu Proyecta, que està treballant per afegir sis contenidors a l’ampliació de l’estació de trens. A la Cañada Real,amb el col·lectiu Todo por la Praxis, estem treballant amb dos capellans rojos en un centre i altres equipaments”.
A vegades és tan senzill com muntar unes grades que, a sota, aixopluguen uns vestidors per al camp de futbol. És lloc de trobada i socialització més enllà del futbol. També estan habilitant uns mòduls com a estudi. “Era curiós, perquè no ens vam quedar cap dels 40 mòduls. Però va caure un projecte i ens hem muntat el nostre estudi dins d’un mòdul. Li diem Aranya, i en tenim un de petit per a un estudi mòbil. Allà on sorgeix un projecte el portem i treballem in situ”.

Fa uns anys, el treball de Santiago Cirugeda semblava un exotisme. El seus projectes sempre freguen la il·legalitat i treballa sovint amb un advocat per no caure en errors. “Es tracta de cercar els forats de les lleis per visualitzar conflictes urbans”. Ara, aquesta manera de treballar a la frontera amb l’acció social s’ha estès, a vegades per necessitat, altres per convicció, i moltes per modismes. “Elaborar un discurs és molt fàcil, el que és difícil és embrutar-se les mans i fer-ho. Entrar en contacte amb realitats alienes. Hi ha coses molt oportunistes i també altres de bones. A l’Amèrica Llatina estan passant coses molt interessants”.

Vaques i videoconferència
Mentre parlem comencen l’última sessió de xerrades del dia dins la cúpula geodèsica feta per Straddle3. Estem en un prat i cau la tarda, les vaques es recullen al paller. Al costat estan parlant amb Sevilla per videoconferència. La barreja de verd prat i verd digital cada cop és més difusa. Comentem que la crisi és una oportunitat: “És un bon moment per poder provar altres fórmules de construcció i plantejaments urbans que no ens portin una altra vegada al mateix punt on som. La meva por és que la recuperació (la dels bancs, perquè la nostra tardarà) sigui més ràpida que els moviments socials. A Recetas Urbanas ens arriben més propostes que abans amb pocs recursos però amb moltes ganes”.

Analitzant la carrera de Cirugeda un s’adona que el seu treball es basa a oferir espais perquè hi passin coses. Si algú em preguntés que fa, li diria que aixoplucs pel canvi. Oferir un marc,un espai, un aixopluc és una de les bases de l’arquitectura. Alhora, tot plegat sempre té la condició d’efímer, de fràgil, com d’un muntatge de fira o de circ que en qualsevol moment pot canviar de lloc. I quan parla dels projectes en marxa confirmo el que deia. “Estem fent un medialab amb un camió frigorífic, un remolc, un llençol rígid...”. Li pregunto per això del llençol: “És un projecte que vaig fer per als terrats de Sevilla, una estructura rígida que protegeix cases al·legals. Em van convidar a Moscou, per construir un prototip. Ara l’he recuperat i ho farem servir”.

Li pregunto per una pista d’autos de xoc que em diuen que ha comprat. “Ens van demanar un espai de dansa contemporània a Sevilla. I se’ns va acudir aprofitar una pista d’autos de xoc. Vam anar a una fira i vam comprar un munt de fitxes perquè poguessin provar els ballarins si funcionava i van sortir flipant”. Ara estan estructurant el centre a partir de la pista. “Sembla estrany, però si ho penses, té sostre,un lloc gran sense columnes, estructura per suportar focus..., és bastant efectiu”.

http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/arquitectura-i-urbanisme/article/aixoplucs-pel-canvi.html