El nostre camp editorial a l’entorn de l’arquitectura és més aviat minso. Fent una tasca
moltes vegades vocacional, algunes editorials fan visible l’obra dels nostres arquitectes, tesis teòriques o aspectes tècnics. Des de fa uns anys, a aquest reduït grup d’editors, se n’hi ha
afegit un altre: l’editorialManel Padura. És una editorial relativament petita, però amb una col•lecció de llibres coherent i de qualitat que han rebut ja diversos premis, elmés important ha
estat el prestigiós RIBA (Royal Institute of British Architects) Award, al millor llibre internacional d’arquitectura construïda, per la monografia de Carles Ferrater, escollida entre més de 400 llibres de tot el món.

Vaig fins al Masnou per saber com s’ho han fet els germans Padura per crear una editorial en temps difícils per als llibres. Fa quatre anys van deixar de vendre llibres per als altres i es van decidir a editar els seus: “Havíem conegut molts arquitectes i sempre pensàvem que ens agradaria recopilar les seves obres en un llibre”. De fet han arribat a l’arquitectura per casualitat, però ara estan atrapats per la fascinació arquitectònica. Conscients que estaven en un territori desconegut van crear un comitè científic format, entre d’altres, per Patxi Mangado, Vázquez Consuegra, Emilio Tuñón, Carles Ferrater i Rafel Moneo. Aquest grup són els que fan la selecció i fins hi tot proposen altres treballs no presentats. “A vegades ens pregunten si poden contractar pàgines però preferim mantenir el criteri del comitè”, m’expliquen.
Buscant trets diferencials, en els seus llibres sobresurt la seva vocació clàssica. Tant la selecció, situada clarament pels arquitectes que la fan, com la mateixa maquetació dels llibres tenen una intenció d’establir uns estàndards de qualitat i seriositat de treball.
Potser es podria dir que hi ha manca de risc. No són llibres experimentals però tanmateix la contundència dels treballs presentats és inqüestionable. Alhora, la qualitat fotogràfica i l’ampli espai per explicar cada obra els converteix en eines de treball per als arquitectes. Hi ha un esforç de mostrar detalls constructius, llistat de materials, seqüències de desenvolupament,
plànols detallats, etcètera. “Tenim molta cura en desenvolupar els detalls, però dels que realment s’han construït, sovint es mostren els projectes però no la seva construcció”. Per als arquitectes és un bona referència per veure com s’han solucionant problemes constructius. Per això el seu públic principal són els arquitectes, enginyers i arquitectes tècnics. Però també
empreses constructores, estudis d’interioristes, etcètera. Potser també perquè al final dels volums apareixen els industrials que fan possible les obres mostrades, una bona guia per a futurs encàrrecs. Com que els llibres s’estan venent bé a l’estranger, han iniciat una nova
sèrie, World Architecs, i el primer volum serà sobre hotels del món. El seu mercat va des de Portugal fins al Japò, sent sud-Amèrica un mercat potencial.
També s’estan plantejant fer una monografia d’un autor internacional, potser l’arquitecte australià
Glenn Murcutt o el japonés Kengo Kuma, tots dos arquitectes amb personalitats molt marcades.

Secrets i sorpreses d’un llibre
Carles Ferrater ha estat des del principi en el comitè, i de l’amistat sorgida va aparèixer la idea de fer una monografia de la seva obra. “Ja tenia diverses recopilacions però volíem un llibre que
expliqués la seva obra completa”. El premi RIBA reconeix aquest esforç, citant el bon coneixement de la obra, i perquè “si vols conèixer el treball d’un estudi per un llibre, aquest és un bon llibre per fer-ho”. Un cop a casa, obro el llibre amb curiositat. Un nou llibre sempre amaga secrets, sorpreses i, de vegades, també decepcions. El primer que veig es la ciutat inflable
del congres de l’ICSID a Eivissa, del 1971, i semprem’han fet enveja els qui hi van estar. Passo les pàgines i penso que els seus edificis s’estenen en el territori, que no té grans gratacels, els
seus volums sónmés catifes que arbres. Els seus projectes tenen la intenció d’esdevenir paisatge. En alguns es tracta de crear nous territoris, com en el Jardí Botànic de Barcelona, però en molts edificis també hi ha paisatges interiors. La voluntat que el volum interior es pugui llegir els dóna una dimensió paisatgística, que es reforça amb materials cromàticament
naturals, com si de grutes naturals es tractessin.
L’altra constatació és que les seves obres tenen,com l’editorial que publica la seva monografia,
vocació clàssica. Hi ha alguna cosa d’intemporal, de contingut, de sobri en les construccions de Ferrater, i també en els llibres de Manel Padura.

http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/arquitectura-i-urbanisme/article/amb-vocaci---cl--ssica.html