TimeOut Cultura (27 de febrer de 2011)
Al Col·legi d’Arquitectes s’exposen més de seixanta propostes per a la nova biblioteca estatal de Barcelona. És una pel·lícula on t’expliquen el final només entrar. El projecte guanyador està destacat i explicat amb més mitjans. De ben segur que no sóc l’únic que hagués preferit veure l’exposició abans que el jurat es pronunciés.
En tot cas, i tenint en compte que entre els participants hi ha una bona representació dels nostres arquitectes més il·lustres, combinats amb generacions emergents, la visita pot resultar força representativa de l’estat de la nostra arquitectura. Podrem veure alguns clàssics com Josep Llinàs o Albert Viaplana, arquitectes reconeguts com Jordi Badia o Benedetta Tagliabue i alguns estudis de la fornada digital com Enric Ruiz-Geli o Willy Müller, aportacions de Madrid, Iñaki Abalos, Andrés Perea o Fermín Vázquez i estudis més joves com Nug Arquitectes o Calderon-Folch Arquitectes.
El primer que salta a la vista és que la crisi ha fet que els estudis dediquin moltes hores a un concurs obert i gratuït. I el que també queda clar és que el solar escollit és tot menys fàcil, fins hi tot, és directament equivocat. El procés d’aquest equipament ha estat llarg. La primera ubicació escollida va ser el mercat del Born, però es van trobar les restes arqueològiques i després d’un llarg debat es va desestimar. Finalment, s’ha situat entre l’Estació de França i el Parc de la Ciutadella. I el que més sobta és la distància fins la primera boca de metro, sigui Port Olímpic, sigui Barceloneta. És fonamental que des de la parada es pugui accedir directament al centre, no fer-ho es posar en perill la seva usabilitat.
El trànsit ferroviari de l’estació de França és ara petit i podria desaparèixer quan estigui finalitzada la via de l’AVE. Hom es pregunta si no valdria la pena fer la biblioteca dins de l’estació apropant-la a la ciutat i al metro. Cap dels projectes presentats supera el valor simbòlic de l’estació i molt pocs la seva vàlua arquitectònica. Segur que deu tenir una certa complexitat encabir una biblioteca a l’estació, però reutilitzar una edifici existent sempre és millor que fer-ne un de nou. Potser els projectes que ho fan més evident són els de Cloud-9 i Manel Ruisánchez, que directament fan un tercer braç de la mateixa alçada de les naus de l’estació.
Que se sàpiga, cap equip ha reclamat la reutilització de l’estació per a la biblioteca. És obvi que el concurs ni tant sols donava aquesta possibilitat. Però que no hi hagi hagut un debat sobre el tema, dóna mostra de com n’estem d’entregats. Si, com es va dir a la presentació, un equipament d’aquesta magnitud ha d’entendres a escala de ciutat i fins hi tot d’àrea metropolitana, no plantejar la idoneïtat de la seva ubicació és, com a mínim, negligent.
Centrant-nos amb el contingut de les propostes, alguns estudis acaben per tenir un llenguatge formal tant tancat que supedita les seves propostes programàtiques. I penso amb el projecte de Benedetta Tagliabue, però també amb d’altres menys formalistes, aparentment. Algunes propostes han entès el projecte no com un edifici sinó com un espai urbà que cal gestionar però no constrenyir. Hi ha propostes que, encertadament, aixequen el volum principal per generar una plaça i la circulació de gent per sota, guanyant alhora alçada i afavorint la visibilitat de l’edifici, que per competència amb l’estació pot acabar semblant un annex a aquesta, sense personalitat pròpia. Una sorpresa ha estat la proposta de Josep Llinàs. Acostumats com ens té a la seva arquitectura austera i continguda, sembla que s’està deixant anar. Potser el projecte no és rodó i, de fet, el de Willy Muller amb un plantejament similar, el supera en contundència i claredat. Però aquesta línia de treball ens depararà futurs projectes que s’insinuen suggerents.
I encara un altra sorpresa agradable. Molts projectes han incorporat paràmetres de sostenibilitat, aclimatació natural, ventilacions creuades, proteccions passives, etc. en els seus projectes. Els escèptics diran que es fa perquè ara és tendència, i potser és cert. Però tot el que vagi en la direcció d’incorporar la sostenibilitat com a material de treball, benvingut sigui.
L’estudi Nitidus, amb Josep Maria Miró al capdavant, signen la proposta guanyadora que recolza el seu projecte a la remodelació futura del parc de la Ciutadella que generarà un gran corredor urbà obert i enjardinat des de l’arc del Triomf fins a la platja de la Barceloneta. Aquest pla urbà dona sentit a l’edifici i és per això que Nitidus donen l’esquena a l’avinguda del Marqués d’Argentera i s’aboca a la part del darrera. Però, compte. Si l’urbanisme no l’acompanya pot acabar sent un cul de sac, inhòspit i degradat.
El conjunt proposat sembla prou assenyat i funcional, incorpora sistemes bioclimàtics i espais flexibles. Tot potser massa correcte, com amb por de caure amb l’ara mal vista arquitectura icònica. Personalment, crec que una gran biblioteca justament hauria de ser reconeixible per a tots els ciutadans i hauria de cridar l’atenció per recordar-nos que la cultura és allà dins, a tocar nostre, si volem.
Podeu trobar més informació al blog Hic et nunc
http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/arquitectura-i-urbanisme/article/exposici---nova-biblioteca-p--blica-de-l---estat-a-barcelona.html