Sóc en una antiga nau industrial del Poblenou. Per tot arreu hi ha grups d’estudiants
xerrant, treballant amb portàtils. Es parla en anglès, hi ha gent de 24 països. Si no miremper la finestra podríem ser a Londres o a Berlín. Això es l’IaaC, una plataforma d’ensenyament i recerca, i avui he quedat amb el seu director, Vicente Guallart. Però abans m’expliquen com funciona el FabLab, un taller per imprimir coses. Dit així sona estrany però és precisament això, una impressora de sòlids. Un capçal va afegint guix i cola i va creant objectes per estrats. Les formes possibles sónmolt complexes, i les possibilitats força suggerents. “En el futur, quan aquestes impressores estiguin a les cases, podràs imprimir-te les cadires que et faltin si vénen convidats”. De moment, estan pensant a obrir el FabLab en els seus WAW(Weekend Architecture Workshops) i que cadascú pugui imprimir-se el seu disseny parametritzat. Amb Vicente Guallart anem als inicis i m’explica que la història de l’IaaC comença quan s’uneixen un grup d’arquitectes amb voluntat de renovació en el camp de l’arquitectura després dels Jocs Olímpics. Aquest grup va organitzar el Festival Metapolis i l’experimental MediaHouse. Després, la Generalitat de Catalunya els van encarregar una exposició de recerca sobre el futur del paisatge construït, Hiper Catalunya, que es va exposar al Macba.
Alguns hi van veure una operació d’imatge de CiU. En tot cas, de tot aquell bagatge en va sorgir l’IaaC. Llavors va canviar el govern i l’IaaC va passar d’estar ben dotat econòmicament a ser independent. “Amb la distància, hem vist que ens ha anat molt bé perquè hem hagut d’aprendre
a ser autosuficients”. Alhora, el grup es disgrega per seguir cadascú la seva carrera particular:Willy Müller està fent un hotel a Sant Petersburg, l’Enric Ruiz-Geli farà el nou aviari de
Nova York,Manel Gausa està dirigint el master Intelligent Coast, Ramon Prat és el director del nou Museu del Disseny, Xavier Costa és el director de l’escola Elisava i en Vicente Guallart està projectant un port per a Taiwan i un barri de nova planta a València que es dirà Sociòpolis. L’IaaC va haver de reinventar-se i van fer una convocatòria oberta sobre habitatge sostenible, el Self- Suficient Housing. S’hi van presentar més de 2.000 estudiants de 120 països.
“Vam descobrir que era una bona manera de generar coneixement. Obres la porta al món, i les respostes a la mateixa pregunta que arriben del Perú, Hèlsinki o Nova York es retroalimenten en tenir-les juntes”. Això, alhora, els va permetre donar-se a conèixer per a futurs cursos. “Portar gent a estudiar a Barcelona és clau per a la ciutat perquè en el futur ells lideraran les seves respectives ciutats i tindran sempre Barcelona com a punt de referència”.
La cultura digital, tan present a Metapolis, forma part també de l’IaaC. “Si la Bauhaus treballava de la cullera a la ciutat, nosaltres treballem dels bits a la geografia. Des del que és més petit i intangible fins a la concepció del territori”. Una d’aquestes eines es el FabLab, en xarxa amb el
Media Lab del Massachusetts Institute of Technology, amb seus als Estats Units, Noruega, l’Índia i Sud-àfrica.
Segons Guallart, pot ser una revolució social perquè en el futur tots serem fabricants. Els intermediaris entre el dissenyador i l’usuari desapareixeran. Entre d’altres coses, ens estalviarem el transport, que és una despesa energètica insostenible. “En el món artesanal tu et feies una cadira a casa; en el món industrial les fan totes les indústries, lluny de casa teva; ara, en el món de la informació, en comptes de comprar cadires, te les imprimiràs”.
Durant la conversa, Vicente Guallart va intercalant la faceta de director de l’IaaC i la d’arquitecte hiperactiu i parlem sovint de la seva obra. Recullo la invitació per visitar Sociòpolis i em reservo, fins llavors, opinions prejutjades sobre un projecte amb esperit sostenible per encàrrec de la Generalitat valenciana, dins del litoral llevantí, potser el més degradat del país.

http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/arquitectura-i-urbanisme/article/imprimint-cadires.html