Avui visito una urbanització, la pitjor manera d’habitar el territori. Ho faig amb Xavier Ros, membre de H Arquitectes (http://www.harquitectes.com), juntament amb David Lorente, Josep Ricart i Roger Tudó. Un estudi jove però amb un bon llistat d’obres construïdes. La seva Casa 108 a Santa Cristina d’Aro ha rebut el premi d’Arquitectura Jove.
Mentre condueixo en Xavier em va explicant el procés d’aquesta casa. És una segona residència en un terreny amb pendent. Els clients volien un garatge i, a sobre, la casa. Per fer-ho s’havia de fer una gran agressió al terreny. El resultat és una mena de catifa que es va adaptant al pendent;
no hi ha garatge. Però abans d’entrar en detalls, li pregunto si té sentit actuar en un entorn tan agressiu com una urbanització. “Si t’encarreguen un pla parcial d’ordenació, potser pots evitar-la. En aquest cas, el mal ja està fet, la trama urbanística ja està implementada. El nostre objectiu va ser reduir l’impacte de la casa, sense renunciar a la qualitat arquitectònica ni al fet que els seus habitants n’estiguin satisfets”.
Potser el fet de treballar des de Sabadell els ha ajudat a trobar clients des del principi, són gent de praxis més que de teoria. “El fet de ser quatre fa que els projectes s’hagin discutit molt a l’estudi, i al final tiren endavant els que es basen en paràmetres objectius més que en dèries personals”.
El nom de l’estudi ja diu coses. El primer nom que tenien era el títol d’un article de Josep Lluís Mateos, Normalitat Radical. Finalment, es van quedar amb la H, “perquè encara que no té so, hi és. Busquem projectes que no cridin però que hi siguin, que la seva presència no s’imposi”.
Tinc dubtes sobre si em trobaré una casa neutra,muda. “Contraposem la normalitat a l’espectacle, no a la impersonalitat”.
Els de H tenen clar que cal seguiraprenent i la seva manera d’aconseguir-ho és fent un viatge anual. Escullen un país, estudien els seus autors preferits, i carretera i manta. El 2000 van fer Suïssa, i van rescatar els primers treballs de Herzog i Zumpthor. A Holanda els va impressionar
el nivell de cultura arquitectònica. El 2002 va ser Portugal. Siza i Souto de Moura van ser els seus referents. I aquest any passat van escollir Catalunya per redescobrir el romànic. Però el quemés els ha impactat és l’arquitectura industria antigues papereres del riu Llobregat, i l’arquitectura anònima de les granges, “de cop la gent veu quatre tios sortint d’una furgoneta i fent fotos a una granja que ells veuen cada dia”.

Sostenibilitat invisible
A mesura que em parla de la casa el terme sostenible apareix sovint. Em pregunto si es tracta de greenwashing, és a dir, aparença sostenible. Mentre passem pel festival escenogràfic de l’outlet de la Roca, em diu que fa uns anys, a través del Roger Tudó, el terme de sostenibilitat va entrar al despatx. “Intentem generar una arquitectura sense mecanismes, que sigui sostenible d’una manera secreta, a partir del sentit comú. Que l’usuari no hagi de mantenir costosos
sistemes, sinó que lamateixa casa redueixi l’empremta ecològica, d’una manera molt tranquil·la”. Estem d’acord que quan la sostenibilitat és un valor afegit, ha de ser cridanera, perquè se sàpiga. Els de H reivindiquen l’arquitectura vernacular. També la sàvia utilització del material, sent conscients de com s’ha produït, quines deixalles generarà la construcció i, finalment, què passarà quan la vida de la casa s’acabi. Ara estan construint diverses cases i
equipaments íntegrament amb fusta. “Els prefabricats de fusta són reciclables al 100% i redueixenmolt els residus a l’hora de construir. L’empremta ecològica, és molt menor que la d’una construcció amb l’ús de formigó in situ”.

Finalment, la casa
Arribem a la casa i, efectivament, la parcel·la té un to diferent del de la majoria. Sembla un bocí de bosquet mediterrani amb alzines sureres i pins baixos. Arriba l’olor de mar. Uns graons amb travesses de fusta ens porten a la casa, que s’adapta al terreny; el sostre inclinat de zenc ajuda
a entendre-ho. Tota la casa esta foradada de manera uniforme per unes portes-finestres que aconsegueixen integrar el bosc a la casa i alhora crear ventilació. El Xavier Ros té la mirada
entre crítica i nostàlgica de l’autor que s’enfronta a la seva obra. “M’agrada poder tornar a una casa que hem fet fa un temps i no sentirme incòmode en veure-la”. El constructor era una petita empresa sense gaires recursos tècnics. “La clau és que el projecte sigui prou consistent per aguantar un constructormediocre”. De tornada, fem safareig dels nostres arquitectes estimats o odiats, però la gravadora és ben apagada. Fa massa calor per ser gener.

http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/arquitectura-i-urbanisme/article/la-sostenibilitat-tranquila.html