_{Suplement Cultura (Avui, 5 de juny 2008)}

Posar un jardí en una coberta no és pas nou; fer-ho sobre una coberta catalana de 20.000 metres quadrats al sostre d’una cotxera d’autobusos, que sigui un espai transitable i que tingui
terra perquè hi puguin créixer arbres ja no és tan comú. La remor de la ronda de Dalt que no es veu però se sent, esmorteïda per la vegetació, esplèndida gràcies a aquests dies de pluja. Mentre espero Judith Leclerc, de l’estudi Coll-Leclerc, autors del parc, veig que cap cartell l’anuncia. El parc no té nom. És com si esperés ser acceptat definitivament per la ciutat. Potser
per això té alguns problemes de manteniment. És al costat d’on eren els anomenats ous d’en Porcioles; d’aquí en surten noms divertits, tot i que, ben pensat, podria ser una de les portes al Parc de Collserola i dir-se així.

Ja amb Judith Leclerc, fem una volta pel parc.M’explica la complexitat de treballar damunt un altre equipament, la cotxera. “A mi m’agrada que la gent vegi un parc, perquè llavors ha valgut la pena superar la dificultat. És l’única coberta parc feta així a tot el país”. El sistema que van utilitzar és força enginyós: van crear una topografia sumant alçades amb un sistema de petites voltes de plàstic utilitzades normalment per fer pàrquings. Això els permet tenir un bon gruix de terra als llocs en què planten arbres sense carregar l’estructura amb gaire pes. “Treballant amb aquest sistema podíem controlar la geometria i crear un paisatge lliure del que hi ha sota. No hi ha un sol graó a tot el parc”. Li pregunto per aquestes places rodones que conformen l’espai. “A partir de cons invertits es recull l’aigua de pluja i un sistema intern la porta als dos extrems del parc”. En el futur sesuposa que posaran els dipòsits que falten i que aquesta aigua serà la que
es faci servir per regar. Ara es perd pel clavegueram. Alhora, els grans cercles també defineixen les diferents activitats que s’hi poden fer: jocs infantils, skate, pipican, pícnic i fins i tot un amfiteatre a la grega. “Hem volgut combinar zones toves amb vegetació i zones preparades per a usos socials”. Els espais entre els cercles estan pensats perquè es mantingui sòl amb vegetació similar a la de Collserola. La circulació està pensada a partir de dues trames, una de rampa i passeig i l’altra que creua els espais i que t’apropa als arbres fins a passar-hi entremig.
Fa divuit mesos que es va acabar, però sembla que encara està per estrenar. Li manquen serveis, un bar –que estava previst– i fins i tot un espai de lloguer de bicicletes de muntanya. I li cal una bona connexió amb la carretera de les Aigües.
L’equip Coll-Leclerc, format per una canadenca i un mallorquí, treballen normalment en projectes públics. “Ens vam conèixer a Barcelona, vam estar junts a París i a Nova York, però treballàvem en concursos per a l’Estat espanyol. En guanyar-ne un parell ens vam decidir a venir. Hem passat una època estranya en què no deixàvem de rebre premis, però cada dia teníem menys feina; ara tenim força projectes i en broma diem que esperem que no els premiïn”.

L’estudi va sortir força a la premsa arran de la construcció d’un complex d’habitatges per a joves, escola bressol i secundària en una cruïlla de l’Eixample. Primer van rebre premis pel projecte. Després van sortir a la premsa per un contenciós –encara no resolt– dels veïns amb l’Ajuntament. Ara estan treballant en un projecte curiós, a la Xina. Cent arquitectes de tot el món, seleccionats pel tàndem Herzog-DeMeuron, estan projectant un complex de cases de luxe. “Està molt allunyat del que fem, però vampensar que era una oportunitat d’experimentar”.

Parlem de l’experiència: “Després de veure molts parcs, comproves que el millor espai públic és una platja, perquè permet gairebé tots els usos”. Estan treballant, entre altres projectes, en la remodelació de la plaça Urquinaona de Barcelona. “Hem fet una mapificació de cada element, cada botiga, cada arbre, i estem intentant combinar-ho tot amb el pas de vehicles i, sobretot, amb el de vianants. Tenim un patrimoni de palmeres important que volem fer valorar”. Serà interessant veure com l’estudi passa de treballar en un territori de frontera com aquest en què som ara a fer-ho en un espai cèntric d’ús molt intensiu. En tot cas, és possible que remodelar la plaça Urquinaona també faci replantejar una de les grans assignatures pendents: el despropòsit de la plaça Catalunya. En una ciutat tan densa com Barcelona, les places són bàsiques per esponjar l’espai públic. Esperem que aquest nou espai, al peu de Collserola, no sigui una
oportunitat perduda i s’incorpori a la ciutat per a usos socials”.

http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/arquitectura-i-urbanisme/article/parc-innovador-busca-ciutat-que-l--adopti.html