Que Barcelona és una ciutat receptiva pel que fa a nous moviments en l’arquitectura contemporània és una obvietat. Malauradament, aquestes antenes no són de doble direcció i en comptades ocasions s’aconsegueix emetre senyals des de Barcelona que transcendeixin fronteres. Potser el nostre urbanisme ha estat el més reeixit en aquest propòsit. Si ens traslladem a l’àmbit editorial, l’anàlisi encara és més desencoratjadora. La llarga tradició editorial ha cregut que el seu mercat era llatinoamericà i sovint ha fet de mer traductor entre Europa i aquells països.

Fa uns anys, el 1994, una colla de joves arquitectes, dissenyadors i fotògrafs es van aplegar al voltant d’un projecte comú,aconseguir que Quaderns fos més que una revista gremial del Col·legi d’Arquitectes i ferla arribar més lluny de la plaça Nova. D’aquesta experiència en va sorgir ACTAR, amb una nova visió de l’edició de llibres d’arquitectura que era deutora de la

cultura digital, incipient llavors, i del que alguns han anomenat arquitectura avançada. En pocs anys,ACTAR s’ha fet un lloc en les llibreries més importants del món, i aquesta afirmació no és retòrica. Podem anar a les llibreries dels millors museus i de ben segur que hi trobarem els seus llibres. Tot fet des de Barcelona i sense caure en el llibre de fotos boniques i tapes dures.

Ara ACTAR ha firmat un acord amb Springer Science+Business Media (Springer) per a l’adquisició de la divisió d’arquitectura i disseny de l’editorial Birkhäuser a Basilea, l’editora, entre d’altres, de la revista Form. Birkhäuser és potser l’editorial més important d’Europa en llibres d’arquitectura. Amb la compra, ACTAR se situa com l’editorial més important

del món en el camp de l’arquitectura amb capacitat per generar 150 títols nous cada any. Trobo que és un bon motiu per parlar amb Ramon Prat, fundador i director d’ACTAR. El primer que em diu és que aquesta fusió no implica canvis en cap de les dues editorials, sinó generar sinergies entre si. És sabut que Birkhäuser, amb130 anys d’història, és força més clàssica que ACTAR. “Ha estat una decisió estratègica per afrontar els grans canvis que ens vénen a sobre. Les editorials generalistes patiran, i nosaltres volíem fer una aposta per l’especialització. Ser el més potent en un camp et dóna força per situar les teves produccions en el mercat”.

Li pregunto si té sentit comprar una editorial analògica en un moment en què sembla que el llibre digital canviarà el panorama. “Nosaltres ja estem treballant amb publicacions analogitals, és a dir, en paper, però amb extensió a la xarxa, però, de fet, el que hem fet és redefinir què som. Som creadors de continguts, que el resultat sigui un llibre, una web, un documental o una publicació és secundari”. Potser en aquest plantejament s’entén l’entrada a ACTAR de nous socis provinents del món audiovisual i televisiu. El cas és que, en realitat, aquí el peix petit s’ha menjat al gran. “Springer volia seguir especialitzant- se en l’àmbit científic i nosaltres hem aprofitat l’oportunitat. Ha estat una tasca difícil. Jo em vaig capficar que volia nous socis, sí, però d’aquí. Al final una petita part de la societat civil catalana, amb l’ajut de l’Institut Català de Finances i el Banc de Sabadell, ha aconseguit aplegar-se i generar un projecte de futur”. Certament, la compra de Birkhäuser obre les portes a ACTAR al mercat D-A-CH, més de 100 milions de germanoparlans entre Alemanya, Àustria,Suïssa,Luxemburg i Liechtenstein. “Són molts i, a més,amb un costum molt arrelat de la lectura i la compra de llibres”.

M’insisteix molt en el paper de la ciutat: “La presència de Barcelona en l’imaginari col·lectiu de l’arquitectura mundial és avui una mica més gran. Només cal mirar com Google recull la notícia,Barcelona sempre hi apareix”.

De fet, Ramon Prat també treballa per a la ciutat en un altre àmbit, el Dhub, del qual és director de continguts: “La meva tasca al Dhub és simplement abocar-hi informació i estructurar-ne el discurs. Amb la meva feina a ACTAR tinc a l’abast molta informació i molts contactes que poden ajudar el Dhub a trobar un lloc en el panorama internacional, d’una forma modesta però amb qualitat”.

Però jo segueixo insistint en els nous reptes del sector editorial a l’era digital. “Estem fent publicacions amb codis QR, que estenen els seus continguts a la xarxa, però cal trobar el llenguatge i les potencialitats de cada suport i per això la creació de continguts és bàsica. Si som capaços de fer-ho des de les nostres seus de Barcelona, NovaYork i ara Basilea, i de compartir infraestructures, crec que ens en sortirem. Al final, amés, l’objectivització de la compra de coneixement mitjançant un llibre seguirà donant satisfacció. El llibre forma part del nostre paisatge cultural”

http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/arquitectura-i-urbanisme/article/s---emeten-senyals-des-de-barcelona.html