Quan algú troba un nom tan eloqüent com el que ha trobat Francesc Muñoz per al seu llibre Urbanalización (Editorial Gustavo Gili), val més no inventar titulars enginyosos. Muñoz, geògraf entusiasta de l’estudi de la ciutat, ha treballat més de sis anys per escriure aquest estudi. El resum del treball ja està en el mateix títol, urbanalització és l’urbanisme banal, que banalitza i que, per tant, es exportable sistemàticament, perquè la seva banalitat el fa surar sobre les realitats particulars. I d’això es va parlar a la presentació de fa uns dies al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, amb presència de Josep Ramoneda, director del centre, i dels arquitectes Iñaki Ábalos i Manuel de Solà-Morales, a més d’un nombrós públic, tant, que va quedar gent al carrer, per motius de seguretat. Tota un ironia, sabent que la seguretat és un dels aspectes que Muñoz analitza com a element urbanalitzador.
Una de les troballes de Muñoz és fugir de discursos apocalíptics sobre la globalització: la tesi del llibre és que la gestió de les diferències és el que ha produït aquests paisatges urbans seriats i intercanviables. Paradoxalment, com més singular es vol fer una ciutat, més similar a altres es torna. Ja deia Rem Koolhaas fa uns anys a La ciutat genèrica que no hi ha res que s’assembli més que les rehabilitacions dels centres històrics singulars i pintorescos.

L’equalització urbana
Un dels conceptes que exposa Francesc Muñoz és el de l’equalització. Fent un símil amb el dispositiu d’àudio, l’equalització urbana no nega les diferències, simplement suavitza les estridències, les distorsions. “Un procés que intercanvia les rugositats, els plecs, les imperfeccions, en una paraula, les diferències dels llocs urbans fent que, sense que desapareguin, siguin fàcilment comprensibles, netament comparables. És en aquest sentit que la urbanalització es converteix en un procés absolut de simplificació urbana, de pèrdua de la diversitat i la complexitat que pot i ha de contenir la ciutat”.
El llibre comença amb un anàlisi dels mecanismes de la urbanalització per passar després a estudiar quatre casos paradigmàtics. Buenos Aires, Londres, Berlín i Barcelona. A partir de la bisecció d’aquests casos trobem reflexions aplicables a altres ciutats. Són especialment interessants per a nosaltres els capítols de Berlín, logo i Barcelona, marca.

Contra la ‘urbanalització’
Muñoz, però, no es limita a analitzar de manera asèptica: pren partit, s’hi implica i, finalment, proposa. En la darrera part del llibre l’autor pren riscos proposant idees per fugir de la urbanalització. Per fer-ho, escull com a exemples paradigmàtics la proliferació de les perifèries extensives, vingudes del món anglosaxó, i la remodelació dels fronts marítims, on la ciutat fàbrica ha mutat les anomenades platges d’oci,mai més ben dit. “La recerca d’unes ciutats sostenibles demana la construcció d’espais urbans socialment i culturalment diversos i funcionalment complexos, que ha de passar, sens dubte, per explorar estratègies i actituds capaces d’escapar a les coordenades de l’urbanisme urbanal”. Contra la dispersió, la recepta és generar espais relacionals que cohesionin veïnats, fugint de fórmules pròpies de la ciutat densa (no calen els parcs públics habituals si tothom té jardí). En el cas dels fronts portuaris, dues fórmules: contextualitzar i alentir. És a dir, primer no perdre els referents locals i socials de la història del lloc, i segon proposar, més que imposar, espais oberts a diferents usos que puguin ser fàcilment apropiables per als usuaris tornant-se també ells, amb el seu ús, agents actius en la definició final dels projectes.
Finalment, Muñoz proposa que les estratègies urbanes es pensin no només a partir dels espais sinó també del temps. Afavorir la creació de temps morts, en què no calgui estar en un trasllat d’un lloc a un altre, ni estar treballant, ni consumint, pot allunyar-nos de les urbanals platges d’oci per generar espais de socialització i de llibertat personal.

Ara, que s’apropa Nadal, les llibreries s’omplen de llibres andròmina, volums generosament il•lustrats amb paper del bo i tapa dura. Són aquells llibres que et regalen amb la frase
“Com que sé que t’agrada això de l’arquitectura...”. Doncs bé, Urbanalización és un llibre artefacte, ple de mecanismes d’anàlisi de l’urbanisme. Els capítols són ressorts, palanques que donen com a resultat un artefacte altament eficaç que opera més enllà dels tòpics. Pot ser un bon digestiu per a aquestes festes també banalitzades, amb arbres de pedals, compres obligades i menjars sempre excessius.

http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/arquitectura-i-urbanisme/article/urbanalitzacio.html