_{Avui, 10 de juny 2008}

Acostumats com estem a sentir urbanisme relacionat amb crisis, contenciosos, protestes veïnals, corrupcions, etcètera, llegir alguna cosa de bo sobre aquest sector seria una novetat. Aquesta era la intenció de la jornada "Buenas noticias en torno al urbanismo", que es va celebrar la setmana passada a l’IAAC (Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya). Al llarg del dia es van fer unes ponències breus en què persones tan diverses com un sociòleg, un arquitecte i un cantautor explicaven iniciatives positives a l’entorn del planejament urbà. Un cop el món està mapejat pel Google Earth, potser perd sentit fer distincions entre espai natural
i espai urbà, perquè tot ja forma part del nostre hàbitat, i de l’equilibri que siguem capaços d’aplicar en aquest espai en depèn la nostra subsistència.Potser cal, com va dir Josep Mascaró
citant Ildefons Cerdà, “urbanitzar el que és rural i ruralitzar el que és urbà”.
Es podrien trobar aspectes qüestionables a totes les iniciatives presentades, però cal preguntar-se si desqualificar les poques coses que es fan aporta algun benefici... Un tret comú de lamajoria de propostes és situar el turisme com un recurs econòmic capaç de salvaguardar el territori. Si be és cert que l’impacte de la indústria i de l’edificació desmesurada és superior al del turisme, hi ha casos en què precisament el turisme ha estat el motor de la degradació del paisatge. José Manel Soto, cantant que fa de promotor del Raid Al-Andalus, va dir que “entenem el progrés com quilòmetres d’autovia construïts, i potser ho hauríem de fer com a hectàrees de boscos protegits”. Sobre l’habitatge, un dels temes més presents, va destacar el plantejament dels representants de la comunitat d’Astúries: “No tenim habitatge social,perquè tot l’habitatge que tenim és social”.

Promotors i constructors. El debat entre constructors, polítics i analistes va ser elmenys lluït. Tot semblava dir que, ara que la crisi ha deixat de fer rendible construir habitatges cars i privats, cal inversió pública per fer-ne de més econòmics i públics. Darrerament hem sentit massa sovint com banquers, promotors i constructors, que els darrers anys han guanyant diners a cabassos, es queixen de la manca de condicions per finançar promocions d’habitatges públics...Escandalós.
Un parlament curiós va ser el d’Oriol Nel·lo, secretari de Planificació Territorial de la Generalitat, que semblava que només parlés per a María Asunción Romero, directora general d’Arquitectura i Política d’Habitatge del govern central. Va ser com si els altres no hi fóssim,mentre lloava les excel·lències d’un pla que només semblava preocupat perquè els preus no baixin gaire en zones degradades per no perdre l’interès dels promotors.

Millorar l’entorn recuperant els camins rurals
Un altre tema que es va tractar és la sostenibilitat. En aquest àmbit es va conèixer la iniciativa Huertas Solares de l’empresa Acciona, una opció interessant en l’àmbit local tot i que potser peca de ser massa extensiva en el territori. El millor és que l’energia es pot consumir allà on es genera, cosa que estalvia la despesa del transport i permet que petits municipis siguin autosuficients.
José Manuel Soto va explicar com es pot millorar l’entorn creant circuits eqüestres rurals de 500 quilòmetres. A partir de la demanda de turisme rural vinculat als cavalls, els governs locals estan prenent consciència que potser l’augment de semàfors i hipermercats no és el que més els convé, sinó precisament preservar els antics camins rurals i impedir-ne la degradació amb polígons industrials o parcs temàtics. És la mateixa línia que ha portat Menorca a recuperar
els camins de cavalls. En resum, les bones notícies sobre l’urbanisme que ens porta l’IAAC calmirar-les amb bons ulls per no caure en la crítica fàcil, perquè tal com està el panorama, el valor dels que estan intentant millorar la situació mereix, si més no, un vot de confiança

http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/arquitectura-i-urbanisme/article/urbanisme-del-bo.html