Pocs barcelonins no tenen un record d'infantesa vinculat als ocellets, gallines, conills o tortugues i peixos que es poden veure i comprar a les parades de les Rambles. Aquests records, com diu l'androide de Blade Runner, es perdran com llàgrimes sota la pluja, perquè en el futur ja no serà així. Les associacions de defensa dels animals ho han celebrat com una victòria. Els polítics, que si es tracta de fer gestos de cara a la galeria no dubten mai, els han fet feliços. La solució ha estat fer una reconversió d'aquestes parades a botigues de souvenirs. La primera que ha estat inaugurada ven coques, dolços i torrons “típics de Barcelona”. Les properes tindran peces d'artesania i gadgets turístics diversos, “tots amb un criteri d'identitat i qualitat”, segons l'Ajuntament.

Abans també regalaven pollets a la Boqueria quan compraves una dotzena d'ous. El pollet no vivia gaire i tenies una de les primeres experiències amb la mort. Potser era poc compassiu, però ben educatiu: es moria, ploraves, l'enterraves al jardí de casa de l'àvia i passaves el dol. El pack complet. Ara seria impensable, tenim la pell molt fina pel que fa als animals, a alguns animals: dofins, balenes, foques, conills, ocells de gàbia, gossos, gats, cérvols, etcètera, són els que desperten més empatia. El tema dels toros és un capítol a banda, en què es barregen sentiments patris mal entesos i falta de coneixements històrics. Ara bé, escarabats, polls, rates, ratpenats, mosques, coloms de ciutat, llangardaixos, etcètera, no desperten la mateixa simpatia, i tampoc els animals destinats al consum de carn. Ens importa poc com viuen els pollastres, els xais i les vaques que ens mengem. Tot plegat sembla un ecologisme
de peluix.

L'ordenança que ha obligat els ocellaires a tancar diu que els animals en venda no poden estar a la vista per evitar la compra compulsiva de mascotes. Teòricament així s'evita que després els abandonin o els llencin pel vàter. Ocultar l'objecte del desig és una tècnica que podríem aplicar a altres aspectes, com els cotxes, per exemple. O els telèfons mòbils o els anells de diamants. Amaguem, doncs, qualsevol electrodomèstic perquè funciona amb energia que viatja per línies l'alta tensió, veritables trampes mortals per als ocells. Però, esclar, això es massa complex.

Si la cosa va d'evitar la visió de les bèsties engabiades, que fem amb el zoo? No seria lògic desmuntar-lo urgentment i construir en el mateix espai una franquícia de Catalunya en Miniatura? I si el que volem evitar és el maltractament, potser que prohibim definitivament la caça, no? Quants animals queden malferits i pateixen agonies innecessàries?

També diuen que les botigues no estaven condicionades, que els animals passaven fred i calor. Es fa difícil entendre que no s'hagi trobat una solució tècnica per millorar l'entorn dels pollastres, ah!, i de passada, del pobre botiguer. O és que el botiguer no passa fred i calor?

En tot cas, i acceptant –o no– que potser era necessari treure els ocellaires, calia substituir-los per botigues de souvenirs? Que no és prou turística, la Rambla? D'alternatives n'hi ha un munt. Passejant per París a la vora del Sena es pot comprar llibre de vell. Amb el temps ha esdevingut típic, però continuen venent els mateixos llibres, no els han canviat per imants de nevera en forma de llibre.

Si volem recuperar la Rambla, tal com diu el consistori, no sembla lògic treure un dels darrers comerços adreçats als barcelonins. Heu intentat comprar el diari en algun quiosc de la Rambla? S'han d'esquivar tres fileres de postals, souvenirs i guies turístiques per arribar al quiosquer que, quan et veu cara d'indígena, arrufa el nas perquè no et podrà vendre cap bufanda del Barça. Les floristes resisteixen, però no se sap per quant de temps.

Definitivament, estem perdent la Rambla. Cada cop hi ha menys motius per passejar-hi. És un procés difícil de redreçar, i esdevé impossible amb mesures com aquestes. ¿De debò que ningú ha pensat que valia la pena apostar per un consumidor local? Llavors, és que ja han donat la Rambla per perduda, han tirat la tovallola. En aquest punt defallim. Podríem continuar criticant, però tot plegat és tan decebedor, tan trist i fa tanta calor que només se'ns acut dir: adéu, ocellets. Adéu, Rambla. Adéu, Barcelona.

http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/cultura-i-mitjans/article/ad--u--barcelona-.html