_{Claret Serrahima, Oscar Guayabero (Avui, 2 de juny de 2009)}

La cultura mediterrània de Barcelona ha mort. Descansi en pau. Tenim fins i tot un memorial, un hotel en forma de vela. Ja ho deia Serrat:

Y a mí enterradme sin duelo entre la playa y el cielo...

I quin epitafi... Un hotel de luxe, arrogant, autista a la ciutat pensat per als que viatgen en creuers. Ricard Bofill ha passat del revisionisme neoclàssic amb tics d'Albert Speer, a cometre plagis sense miraments d'arquitectures pròpies de Dubai. En mans d'advocats retorçats potser aquest hotel és legal però es evident que és una corrupció de l'esperit de la llei de costes.

Definitivament Barcelona s'ha desfet del seu caràcter mediterrani. I parlem de cultura, sí, potser no la que s'exposa als museus però sí la que li dóna caràcter a un lloc, a un grup. Primer ens van convèncer que per tornar a mirar al mar calia treure els xiringuitos de la platja de la Barceloneta. Restaurants i bars de dubtosa higiene però de segura alegria van caure a cop d'Olimpíades. Després va tocar començar a robar-nos la vista al mar: Maremagnum i World Trade Center van complir aquesta funció amb eficàcia. Al recuperar el litoral, que certament estava desfet per les indústries, van decidir fer, no un, sinó quatre ports en un no res: l'ampliació del moll de Barcelona, el Port Olímpic, ara destinat a les farres low cost, el nou i flamant port del Fòrum, on per cert l'Ajuntament té pensat posar-hi un vaixell-hotel de luxe, i finalment el nou port de Badalona, que oblidant Betulo, aposta també pel luxe.

'Quizá porque mi niñez, sigue jugando en tu playa'

Però encara quedava el trencaones. Els veïns de la Barceloneta l'utilitzaven per passejar o pescar. Les parelles hi feien manetes, els poetes frustrats hi bevien ampolles de vi. Els barcelonins fins hi tot agafaven la Golondrina per anar a berenar. Llavors van tallar el trencaones, van fer fora els pescadors, en el seu lloc han posat la terminal de creuers i un heliport per a tours turístics aeris. I ara li toca a la Barceloneta. El pla conegut pels ascensors està fent una lenta però inexorable tasca de desnaturalitzar el barri i l'Hotel W, conegut com hotel vela, els ha deixat a les fosques, literalment. Els socis del Club Natació Barcelona ja no poden prendre el sol perquè l'hotel els el tapa. De passada, han fet fora nudistes i gais.

'A tus atardeceres rojos se acostumbraron mis ojos, como el recodo al camino...'

Potser pot semblar exagerat parlar de la mort de la cultura mediterrània, però si analitzem el que això vol dir veurem que no anem gaire errats. En què es basa la mediterraneïtat? Diuen que és una barreja entre un clima suau, una dieta equilibrada, un caràcter pactista i dialogant i el que els francesos en diuen "la joie de vivre". Bé, doncs, anem a pams: el clima ja sabem com va, i aquestes moles de vidre que necessiten aire condicionat tot l'any en són part del problema; han hagut de venir els italians amb el seu slow food per recordar-nos que menjar sardinetes a la brasa a peu de platja és un luxe al qual hem renunciat; privatitzar el litoral no sembla massa dialogant, sobretot perquè tenen mitja ciutat en contra. I si ens prenen el sol de la platja, quina joia tindrem? Acabarà sent veritat que Barcelona estima els turistes i maltracta els barcelonins? A ningú se li ha acudit la pèrdua que representa no veure ja mar obert sense complexos comercials que ens limitin? És clar, això si no som un client de l'hotel, llavors, tal com diu el seu dossier de premsa, podrem "llogar iots per passejar pel mar o unes sabates esportives per fer fúting a les cinc del matí". El Mediterrani ja no és el nostre mar, hem decidit ser una barreja de Cancun, Los Angeles, Londres i Madrid agafant de cada lloc el pitjor. Tenim la impostura del parc temàtic, el menyspreu pels barris menys adinerats, l'obsessió per fer negocis i l'arrogància de la capital. Diu Ricard Bofill, autor de l'hotel, que aquest és una nova icona de Barcelona. Les icones sempre representen alguna cosa, són símbols d'alguna cosa i el que és segur és que no és una icona de la nostra mediterraneïtat. En tot cas, i tal com dèiem al principi, és símbol de la pèrdua d'una cultura mediterrània que tan bé va descriure Josep Pla en els seus llibres de viatges. Aquesta nova ciutat és per a qui pugui pagar-la, no sabem pas on ens portarà. Potser som nostàlgics però:

'¿Qué le voy a hacer, si yo nací en el Mediterráneo?'

Davant de l'espectacle dantesc de la pèrdua de la nostra cultura, primer ens vam enfadar, ens vam organitzar, vam lluitar. Després vam veure perplexos com ens ignoraven. Ara simplement estem tristos i apàtics esperant trobar un altre lloc on ens vulguin i on puguem tornar a dir que som mediterranis d'origen, de cultura i d'esperit. I Barcelona que se la quedin els hotelers.

http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/cultura-i-mitjans/article/ad--u-a-la-cultura-mediterr--nia.html