Claret Serrahima / Oscar Guayabero (Avui, 27 d'agost de 2009)

Com que estem mig de vacances, passant la canícula tan quiets com ens és possible, aquesta vegada, en comptes d'escriure hem decidit llegir:

"Un dels espectacles més esfereïdors que hi pot haver és, certament, l'aspecte general de la població .....*, gent horrible de veure, macilenta, esgrogueïda, colrada. ¿Que potser no és ..... un extens camp sacsejat incessantment per una tempesta d'interessos sota la qual s'arremolinen un esplet d'homes que la mort sega molt més sovint que en cap altre lloc i que sempre reneixen igualment atapeïts, i els seus rostres sinuosos, recargolats, traspuen per tots els porus l'esperit, els desigs, les metzines que els omplen el cervell? No són rostres, sinó més aviat màscares: màscares de misèria, màscares de goig, màscares d'hipocresia, totes extenuades, totes impregnades dels senyals inesborrables d'una angoixosa avidesa. ¿Què volen? ¿Or o plaer?

[...]

Algunes observacions sobre l'ànima de ..... poden explicar les causes de la seva fisonomia cadavèrica, que només té dues edats, la joventut i la caducitat: joventut esblaimada i mancada de color, caducitat maquillada que pretén mostrar-se jove. A ..... tot fumeja, tot s'encén, tot brilla, tot bull, tot crema, s'evapora, s'esvaeix, es torna a encendre, espurneja, espetega i es consumeix.

[...]

A còpia d'interessar-se per tot, el ..... acaba no interessant-se per res. [...] En efecte, indiferent el dia abans davant allò que l'entusiasmarà l'endemà, el ..... viu com un infant sigui quina sigui l'edat que tingui. Es queixa de tot, es consola amb tot, es riu de tot, ho oblida tot, ho vol tot, ho tasta tot, s'ho pren tot amb passió, ho abandona tot amb indiferència: els seus reis, les seves conquestes, la seva glòria, el seu ídol, tant si és de bronze com de vidre, i semblantment llença les mitges, els barrets i la fortuna.

[...]

.....! Es lliura a impulsos que fan que es recargoli, s'engreixi, s'aprimi, empal·lideixi, brolli en mil gits de voluntat creadora. En acabat, el seu plaer, el seu repòs, és una disbauxa fatigosa, de pell morena, de negres bufetades, lívida per l'embriaguesa o esgrogueïda per la indigestió, que només dura dos dies, però que pren el pa del futur, el menjar de la setmana, els vestits de la dona, els bolquers del nadó tots esparracats.

[...]

....., saludeu el rei de l'activitat. ....., que va sotmetre el temps i l'espai. Sí, saludeu aquesta criatura composta de salnitre i de gas que forneix fills de ..... durant les seves nits laborioses i torna a multiplicar al llarg del dia la seva persona per al servei, la glòria i el plaer dels seus conciutadans. ..... Res no se li fa pesat! Sempre camina recte, troba el seu patriotisme ja fet en el diari, no contradiu a ningú, crida o aplaudeix com tothom i viu com una oreneta.

[...]

Els comerciants a l'engròs i els seus ajudants, els empleats, la gent de la petita banca i de gran probitat, els brivalls, els acòlits, els dependents i els mossos, els passants del secretariat judicial, del procurador, del notari, en definitiva, els membres que actuen, pensen, especulen d'aquesta petita burgesia que trinxa els interessos de ..... i vetlla pel seu gra, acapara els articles, emmagatzema els productes fabricats pels proletaris, entatxona la fruita de ....., el peix de mar, els vins de qualsevol coster estimat pel sol.

[...]

Per damunt d'aquesta esfera viu el món dels artistes. Però aquí també els rostres, marcats amb el segell de l'originalitat, són esquinçats noblement, però esquinçats, fatigats, sinuosos. Desbordats per la necessitat de produir, dominats per les seves costoses fantasies, consumits pel seu geni devorador, afamats de plaer, els artistes de ..... desitgen, tots ells, recobrar amb el treball immoderat les llacunes que ha deixat la mandra, i proven en va de conciliar la vida social i la glòria, els diners i l'art. Quan comença, l'artista es queda contínuament sense alè sota el jou del creditor; les seves necessitats engendren deutes, i els deutes li prenen les nits ..... La competència, les rivalitats, les calúmnies assassinen aquells talents. Els uns, desesperats, cauen a l'abisme del vici; els altres moren joves i ignorats per haver confiat massa de pressa en el seu futur. Poques d'aquestes figures, originalment sublims, es conserven belles. A part d'això, la bellesa resplendent dels seus caps roman incompresa. Un rostre d'artista és sempre exorbitant, es troba sempre per sobre o per sota dels trets acordats a allò que els imbècils anomenen bellesa ideal. ¿Quin poder els destrueix? La passió. Tota passió, a ....., es resumeix amb aquests dos mots: or i plaer."

Fragments del llibre La noia els ulls d'or, d'Honoré de Balzac. Edicions de 1984. Col·lecció Butxaca.

*Allà on hi ha punts suspensius a l'original es referia a la ciutat de París.

http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/cultura-i-mitjans/article/barcelona-.html