Tots dos semblen carregats de bones intencions. Tanmateix, hi ha diferències entre ells. Ferran Mascarell defensa que “a la ciutat hi ha centenars d'emprenedors que volen emprendre projectes i contribuir al futur de la ciutat. Ells ens donaran un lloc en el món. Apostem per la internacionalització”. Mentre l'Icub tingui com a eslògan La cultura de crear cultura, és a dir, que no gestionen recursos per afavorir la creació sinó que ells creen la cultura, poca cosa tenen a fer els emprenedors.

Bohigas, en canvi, carrega contra aquells que posen en dubte que la ciutat hagi de créixer a cop de grans esdeveniments i aquells, que sovint són els mateixos, que posen en dubte l'actual model turístic de la ciutat. Creiem que les Olimpíades i el Fòrum no es poden posar al mateix sac. El primer va ser un motiu de reconeixe'ns com a barcelonins, el segon es va fer d'esquena a la ciutat. Tanmateix, caldria repassar els efectes dels Jocs Olímpics. És cert que ens va deixar la creació de les rondes i l'obertura al mar de la ciutat. Però també va iniciar el camí d'operacions com l'Hotel Vela o els ports de luxe del Fòrum i Badalona. La democratització de la platja com a gran parc de ciutat esdevindrà residual entre operacions especulatives de dubtosa vocació urbana.

El 22@ està abocant la ciutat a un model d'urbs de grans edificis d'oficines, hotels i habitatges que doblen en alçada els que formen la trama de l'Eixample, amb uns baixos sense ús comercial, amb una gran quantitat d'espais buits entre ells i grans centres comercials. És un urbanisme depenent del cotxe, de difícil socialització. El 22@ es va crear amb la idea de generar un pol d'atracció d'empreses del quinari i especialitzades en noves tecnologies. ¿Algú ha vist els resultats? ¿Hi ha noves patents mundials made in 22@? ¿Potser fan cua els grups tecnològics per instal·lar-s'hi? Aquesta societat del coneixement que Mascarell reclama, ¿és possible si estan per davant els interessos econòmics que de fet han expulsat de la ciutat un bon nombre de creadors?

Mascarell proposa que la ciutat sigui metropolitana, que es treballi la vertebració amb les poblacions veïnes. Difícilment podem fer-ho si seguim mirant-nos el melic amb bestieses com les Olimpíades d'Hivern. Els qui dubtem d'aquest fastos grandiloqüents també ho fem del model turístic, perquè l'objectiu únic sembla ser situar la marca Barcelona en el mercat dels tour operators. Bohigas diu que defensar el turisme d'espardenya és d'esquerres i que una ciutat que acull aquest turisme és més amable també amb els que hi viuen. I parla del turisme com a paradigma de la socialització. Ningú nega l'impacte econòmic del turisme, però d'això a dir que és la fita de la democratització de les ciutats hi ha un bon tros. Els turistes aporten recursos, hotels, restaurants i comerços, però també generen despeses en neteja, seguretat, informació, transports, infraestructures, sanitat, etc. Els guanys privats i les despeses públiques, qui no tingui una botiga o un hotel pot pensar que està finançant els guanys d'uns quants.

Ja no parlem de la ciutat com a parc temàtic, ara el problema es que tota ella pot ser un
no-lloc. Els comerços de proximitat desapareixen o s'aboquen al turista, les franquícies ho envaeixen tot, les xarxes humanes del barri tradicional es desdibuixen. Les dinàmiques del carrer només tenen dos operadors, els municipals, amb festivals, concerts i esdeveniments programats des de dalt, i els turistes que vénen, en molts casos atrets per la climatologia i la relaxació en horaris i preus del consum d'alcohol. Dubtem que sigui aquesta ciutat la que Mascarell defensa com a “referent de capitalitat mediterrània, benestar i convivència”.

Bohigas acaba l'article dient: “Una ciutat moderna és una ciutat de cambrers, professors universitaris, artistes, professionals, taxistes, policies, buròcrates, comerciants. I, principalment, de turistes”. Mascarell diu que “Barcelona funciona quan els seus ciutadans donen sentit a la seva identitat perquè tenen alguna cosa a explicar-se, perquè comparteixen una narració col·lectiva”. Ara per ara, hi ha massa soroll de fons, massa gent esperant que Barcelona sigui un mix de Port Aventura, un pub irlandès i un finger d’aeroport, com per que la veu dels seus ciutadans pugui arribar amb claredat.

http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/cultura-i-mitjans/article/barcelona-al-final-de-tot.html