Honorable conseller/a, si ens ho permeteu, deixarem el doble gènere per estalviar tinta i entrarem en matèria. Us voldríem adreçar aquesta carta oberta abans que accepteu el càrrec, no pas perquè el rebutgeu però sí perquè sigueu conscients de la responsabilitat que esteu adquirint.

La vostra conselleria serà, molt probablement, una de les més castigades per la crisi. I no és pas que la cultura hagi estat la culpable de la crisi, al contrari, van ser alguns pensadors, intel·lectuals, artistes i creadors de tota mena els primers a alertar que el sistema no ens portava a cap bon camí. Diuen que ara cal parlar d'economia, però no és justament això el que ens ha dut fins aquí? De què s'ha parlat en els darrers anys sinó d'economia, de mercat, de valors a l'alça, de la borsa? Potser si haguéssim parlat de poesia, de filosofia, d'art, de bellesa, de pensament, ara estaríem millor. Tanmateix, és hora de retallades i els economistes diran que s'ha de retallar el pressupost en cultura. Ells encara creuen que el món es mou pels bancs, les borses i les grans empreses. Nosaltres ja sabem que vivim en l'era de la informació i el coneixement. Cal donar-los temps, són lents de reflexos. Mireu si són lents que alguns encara creuen que els recursos naturals són il·limitats, perquè si no no dirien constantment que cal un creixement continuat. Potser per això es parla de diluir Medi Ambient amb Agricultura. Tot allò que no sigui rendible, explotable, empaquetable i llest per vendre's no val res.

Tot plegat respon a una lògica concreta: la cultura és un problema i, en concret, els creadors són un problema. Actuen, escriuen, filmen, pinten i la gent mira el que fan, i si estan emprenyats es nota. Per tant, cal subvencionar-los per tenir-los tranquils. Amb aquesta lògica cal subvencionar més aquells que tinguin més capacitat d'obtenir l'atenció del públic. A més capacitat de crear opinió pública, més ajuts. Els gremis ho sabem i alguns actuen com a lobbys. Vigileu que no us emboliquin en aquesta dinàmica de clientelisme perquè acabareu parlant de quotes per sectors, d'equilibris territorials o disciplinaris, i no de cultura.

En realitat, nosaltres, vós i molts més sabem que la cultura és una solució. Solució per avui però, sobretot, per demà. Tots els diners invertits en cultura –i aquí entra l'educació, la televisió pública, els centres culturals i la recerca– són inversions tremendament rendibles. Una societat més culta és una societat més preparada per als reptes del segle XXI, fins i tot per fer-se un lloc en l'únic dogma actual: els mercats. Però, ai las, una societat més culta també és més exigent amb els seus governants. Per això cal despistar i parlar molt i molt de la cultura de l'oci. Cal encabir-ho en l'estat del benestar com sigui i acabar fent creure que obrir les botigues del passeig de Gràcia a la nit és un acte cultural.

D'altra banda, al nostre país la cultura ha estat un territori acotat a la llengua. És cert que una llengua és una manera de veure el món, i la nostra necessita estímuls per continuar construint país. Tanmateix, vós sabeu que per ella mateixa una llengua no fa un país i que, alhora, s'ha utilitzat com a eina de partit i no de transmissió i creació de cultura. Si caieu en aquest parany, no traurem el cap del forat on ens volen posar Ciutadans i PP.

També voldríem demanar-vos que us resistiu davant la temptació de buidar de contingut el Conca (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts). Sabem que hi ha veus que demanen la seva supressió, que hi ha gent que diu que genera una despesa excessiva. També sabem que CiU ha expressat que volen un consell consultor, sense atribucions executives. Fins i tot, hi ha gent que diu que totes les subvencions haurien de passar per l'ICIC (Institut d'Indústries Culturals) pensant que tota la cultura es pot quantificar econòmicament. Nosaltres us demanem que els deixeu treballar un parell d'anys més, tal com ho fan ara, i després es faci una valoració conjunta, seriosa, analitzant avenços i resultats i, si cal, es reformi. És un òrgan de nova creació sense tradició en un país llatí. El seu procés de gestació va ser difícil i laboriós. Un munt d'entitats van treballar durant anys per impulsar-lo. I mereixen un vot de confiança.

Finalment, no volem demanar-vos res, sinó desitjar-vos tota la sort i l'encert possibles. La cultura és un sector important, tan econòmica com estratègicament. L'aportació de les activitats culturals al (PIB) voreja el 3%. Si s'hi afegeixen altres activitats vinculades a la cultura (disseny, publicitat i altres de connexes) s'elevaria al 4%. Però no és per això que és tan important; la cultura ens fa evolucionar, ens fa lliures, en definitiva ens fa humans. Per això creiem que la vostra és la conselleria més important de totes, juntament amb la d'Educació. Molta sort, honorable conseller/a.

http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/cultura-i-mitjans/article/carta-al-proxim-consellera.html