Finalment, i després d'anys d'incertesa, s'han regulat els ensenyaments de disseny de la mà del pla Bolonya. Cal felicitar-nos per haver vist normalitzada la disciplina del disseny. Barcelona ha assolit un reconeixement internacional per les seves escoles de disseny. Un bon nombre d'estudiants estrangers arriben cada curs atrets per la ciutat i per les seves escoles, aviat universitàries. Entrar en l'estatus d'universitat facilitarà als estudiants poder fer intercanvis amb altres països i activarà ajuts per a la recerca que ens eren negats fins ara.

Tanmateix, i afortunadament, la tradició del disseny és a casa nostra llarga i florida, i, per tant, hi ha un munt de professionals que fins avui s'han format i treballen en els diferents camps del disseny de producte, la comunicació gràfica, la moda o l'interiorisme. Són precisament aquests professionals els que, molts cops de manera vocacional, dediquen part del seu temps a impartir classes. És aquest el principal patrimoni de les escoles, no són ni els edificis ni les titulacions, són els docents els que fan bona una escola. La connexió entre el món professional i l'ensenyament ha donat caràcter i qualitat al nostre ensenyament. Un centre dinàmic en què les experiències del món real penetren a les aules s'enriqueix i es renova de manera permanent. Amb la nova normativa, la ràtio de doctorats i el poc marge de maniobra que s'ha donat a escoles i docents poden desmuntar aquest sistema exitós. No serem nosaltres qui fem una defensa gremial, altres entitats ho fan i molt bé, com el manifest que ha redactat el FAD i la nova associació L'Experència És un Grau, que hauran de ser escoltades i que mereixen interlocució amb l'administració. Cadascú resoldrà millor o pitjor el seu cas, però sabem de molts i precisament els més experimentats, els que tenen al darrere una carrera de més renom, que no passaran pel tràmit enutjós de rebre classes per obtenir el dret a impartir coneixements que amb la seva tasca diària i molts cops reconeixement internacional s'han guanyat de sobres.

Però encara hi ha quelcom de més important. Nosaltres estem preocupats per la fuita de massa gris que suposa una mala implantació del pla Bolonya. Som un país petit i no ens podem permetre perdre com a docents tres generacions de professionals del disseny per tecnicismes acadèmics. Es pot donar el cas que vinguin a Barcelona llicenciats d'altres països on ja fa anys que s'han regulat els estudis de disseny o fins i tot d'altres comunitats on universitats donen amb més voluntat que encert titulacions universitàries similars a les que ara s'homologuen i això inevitablement farà baixar el nivell de l'ensenyament. No és pas dolent incorporar talent extern. De fet, ja és normal a les escoles actuals que hi participin professionals forans. Tanmateix, ho fan pels seus mèrits no pels seus títols. Si ara som referència, qui ho farà millor? Menystenir el talent propi és un luxe que no ens podem permetre. Estem a l'era del coneixement i no podem deixar que la burocràcia ens faci perdre actius en un camp tan estratègic per a la indústria i la innovació com és l'ensenyament del disseny.

S'ha quantificat l'aportació a l'economia local que suposen els més de 30.000 estudiants de disseny de les escoles públiques i privades de Catalunya amb un tant per cent creixent d'estudiants estrangers? Que passarà si els docents es burocratitzen, s'especialitzen a ser doctors i llicenciats i perden l'input del món professional? Sobreviurà el model d'escola de disseny que estem exportant? I a la llarga no es veurà afectat el nostre disseny? Si les noves promocions ja no tenen com a referent professionals de prestigi com passa ara, si per contracte no tenen possibilitats d'entrar a fer pràctiques als seus estudis, millorarà això la seva preparació?

En definitiva, Honorable Conseller, es vostè el cap del departament d'Innovació, Universitats i Empresa, però també de Comerç i Turisme, i per tant cau de ple en el seu camp aquest afer. Li demanem imperiosament que s'impliqui en aquest tema que no és menor i que ajudi fins on arribin les seves competències a modular correctament el pas de la terra de ningú en què ens trobem ara a les llicenciatures universitàries en les quals estarem en breu perquè, si no, ens podem deixar pel camí alguna cosa més que un grapat de bons professionals, ens podem deixar un model d'escola d'èxit, una identitat en l'ensenyament del disseny i a la llarga el mateix disseny català. I quina excusa els donarem a les noves generacions? Que es van perdre bons professors perquè no tenien un paper que els permetia donar classes? Deixarem de ser un punt de referència a Espanya i a fora per no fer bé el traspàs de ser escoles a ser universitats de disseny?

http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/cultura-i-mitjans/article/carta-oberta-al-conseller-huguet.html