Aquesta és una petició a l'Ajuntament de Barcelona: aturem la maquinària. Entenem que s'acosten les eleccions i les enquestes no són favorables per a l'equip de govern, però les presses son males conselleres. La consulta de la Diagonal, més enllà del projecte concret, potser era un avís: la ciutat necessita un respir. Donem-nos un temps mort, un instant de reflexió, tranquil·litzem-nos. Centrem-nos a fer manteniment i a les polítiques socials. Aquestes tasques no llueixen, ni es poden inaugurar, però és just el que la ciutat necessita.

Des de fa uns anys sembla que hem de passar d'un projecte a un altre sense pausa i cal mantenir els mitjans de comunicació en un estat constant d'excitació amb novetats: el Fòrum 2004, el 22@, la plaça d'Europa, l'ampliació de l'aeroport, la remodelació de la Barceloneta, l'hotel Wela, l'estació de la Sagrera, l'hotel al costat del Palau de la Música, la seu de la Unió per la Mediterrània, la reforma de la Diagonal, la proposta dels Jocs Olímpics d'hivern i ara una reforma important a la Rambla. No és que totes les propostes siguin errònies, sinó que la velocitat de presentació deixa poc espai per assumir el que suposen i veure si els inconvenients són, o no, superiors als avantatges.

Pel que fa a polítiques socials, aquest equip de govern semblava tenir en la seguretat un dels seus punts forts. L'ordenança del civisme prometia que es trauria del carrer la prostitució, els que hi pixen, els que patinen, els que beuen, els que canten, els que van en bicicleta per la vorera, en fi, gairebé tothom que no estigui comprant al Zara. Afortunadament, per a la diversitat de la ciutat, no ha funcionat. L'ordenança és tan restrictiva que és difícil d'aplicar i encara més difícil de fer complir.

Ara, ens assabentem que Barcelona serà seu dels mundials de natació. Bé, però, si us plau, no fem més obres magnes amb l'excusa. També diuen que faran una biblioteca que ja fa anys es va planificar al Born. Perfecte, però de seguida ens diuen que serà “la més gran d'Espanya”. No volem la més gran, no ens cal, volem que sigui eficaç, ciutadana, oberta, agradable. Quan venen un projecte com el més gran, el més alt, el més luxós, el més no sé que, sovint després pateix de manca de qualitat i servei.

Com a dissenyadors, sentim la necessitat de denunciar la manca de reflexió. I ens sorprèn que el FAD no hi hagi dit res. A banda d'un petit article que sembla més una crònica que una anàlisi. Quan hi va haver la polèmica del Born, el FAD va acollir el debat més important. Quan hi va haver el conflicte amb Can Ricart, es va posar a disposició de les parts per debatre'l públicament. I quan es va de denunciar l'estat de la Colònia Güell, també va donar la cara. Si no és el FAD qui aixeca la veu per denunciar la deriva social, arquitectònica i estètica (que també vol dir ètica), qui ho farà? I no s'hi val a fer el joc brut de dir que llavors s'està fent campanya per l'oposició. El FAD ha demostrat amb escreix la seva voluntat ciutadana en el passat. Va ser focus de resistència amb el franquisme, d'empenta en la Transició, de motor de difusió als 80, de consolidació amb l'Any del Disseny. I sempre ha mantingut un esperit crític. Ara el veiem emmudit i ens fa tristor perquè molts hi hem deixat la pell per arribar fins a aquí. Haurem de trobar noves vies, nous espais per generar discurs, constructiu, sí, però analític i punyent. I ara cal, cal dir: parem! Dediquem els diners, els tècnics i els esforços a les polítiques socials i no seguim malmeten la ciutat. Si no ho fa l'Ajuntament, fem-ho des de la societat civil. Tant de bo fos el FAD qui decidís acceptar el repte i cridés ben fort: parem màquines, ARA!

http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/cultura-i-mitjans/article/parem-m--quines--.html