Fa uns dies es va celebrar la innegable diada nacional de Catalunya, Sant Jordi. Més enllà d'esdeveniments turístics, Sant Jordi fa sortir la gent al carrer armats amb llibres i roses. Res es pot dir en contra d'aquesta imatge. Hem de felicitar-nos de poder comptar amb un dia així. Ara bé, voldríem fer una mica de balanç, recordar els orígens i si ens és possible aportar alguna cosa perquè Sant Jordi no derivi cap a un acte consumista sense sentit. Ja gairebé ningú diu que Sant Jordi és el dia dels enamorats a Catalunya, perquè convé duplicar festes i Sant Valentí necessita que consumim. Tristament, no és la festa de la literatura sinó que és, tal com va establir la Unesco el 1995, el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor, que sembla el mateix però no ho és. Seria com si el dia de la música fos el dia del CD i del copyright. És curiós perquè es va escollir aquest dia per commemorar la mort, el 23 d'abril del 1616, de William Shakespeare i Miguel de Cervantes. Que se sàpiga, cap dels dos va rebre gaires diners de drets d'autor. Ara bé, ningú dubta del seu valor literari.

En tot cas, sembla que hem perdut la celebració de l'amor i de la literatura i els hem substituït pel foment de la compra de la rosa i el llibre. Hem passat de creure en dracs a sortir de compres. Aquest any s'han venut uns 6.000.000 de roses i, segons el gremi de llibreters, la facturació ha estat d'uns 20 milions d'euros, un 7,6% del total anual del sector. Les xifres fan fer pampallugues als ulls dels economistes, però sovint amaguen efectes col·laterals.

Per exemple, no ens diuen que la major part (un 83%) de les roses que es comercialitzen a Catalunya són d'importació i procedeixen, sobretot, d'Holanda, Colòmbia i l'Equador. De les nacionals, menys d'un 10% són de la comarca del Maresme i la resta són d'Alacant i de les Canàries. Alhora, cal tenir en compte que la majoria de flors que vénen d'Holanda estan produïdes fora, sobretot a l'Àfrica. Cal preguntar-se si té sentit celebrar el dia de la rosa si només tenim conreu per abastir un 10% de la demanda. La despesa energètica perquè roses de Colòmbia o Zimbàbue ens arribin en bones condicions faria esglaiar el mateix drac.

D'altra banda, ja fa uns anys que van irrompre al mercat del llibre de Sant Jordi els anomenats llibres mediàtics. Se'n va parlar força, es van criticar, els escriptors van protestar, però la maquinària del màrqueting ha acabat imposant aquests productes. És difícil lluitar contra l'omnipresència dels locutors i humoristes televisius. Tant es així que s'ha establert com una categoria més. Es parla de ficció, no-ficció, juvenil i mediàtics, cadascuna amb la seva versió en català i castellà. Ara bé, si resulta que El viatge al poder de la ment, d'Eduard Punset, ha estat el llibre més venut tant en castellà com en català i tenim en compte que Punset és sobretot un personatge televisiu ¿no es pot incloure el llibre de Punset com a mediàtic? No serem qui posi en dubte la qualitat dels textos del divulgador científic, però potser és veritat allò que diuen que a Sant Jordi es venen els llibres fets per als que no els agrada llegir. Hi ha qui dirà que encara que sigui dolent sempre és millor llegir un llibre que no fer-ho, i és cert, però si el llibre són les memòries d'un futbolista que no passa dels 20 anys i que no ha fet res més que entrenar, no estem segurs que aporti gran cosa al lector. Sembla més un llibre per comprar, regalar i que quedi a la prestatgeria criant àcars. No som lletraferits elitistes, però potser una crida a la qualitat seria desitjable.

Creiem que els editors tenen una sensibilitat especial cap a la literatura i la cultura i no sempre és així. Un editor és un empresari i la seva prioritat és tenir beneficis, cosa lícita, però que tot sovint topa amb termes de qualitat i coherència. Un exemple és la vida dels llibres en estoc, si no fa gaire anys podies trobar llibres editats feia dècades, ara es difícil, ja que els editors retiren els llibres al cap de dos o tres anys per destruir-los o bé posar-los portades noves o bé simplement substituir-los per noves publicacions. Tot plegat sense que la qualitat literària sigui el criteri per publicar.

Respectar les tradicions no pot convertir un dia de festa en un problema per al planeta i un simple espectacle de llibres televisius. Cal alliberar Sant Jordi del drac del mercat, potser serà la princesa qui el salvarà dient-li que no li calen roses d'Equador ni llibres buits de literatura. Podem trobar altres maneres de celebrar Sant Jordi, tenim llibreries de vell, hi ha mercats d'intercanvi de llibres, el bookcrossing, festivals i fires de llibres artesans. Hi ha centenars de flors que es cultiven aquí mateix, el camp n'és ple de silvestres. Si el que volem és celebrar l'amor i la literatura regalem-li temps a la nostra parella perquè pugui llegir aquell llibre que fa anys que se li resisteix.

http://www.guayabero.net/catala/publicacions/articles/cultura-i-mitjans/article/salvem-el-drac.html