Estem a un dia de el col·lapse. Això és així, en termes temporals terraqüis. És igual si és demà o d'aquí a cinc, deu, vint o cent anys: si tenim en compte el temps que la Terra ha estat habitable, el col·lapse és demà. Així que estem vivint «el dia abans» i el que ens toca, si volem sobreviure com a espècie, és que aquest dia sigui tan llarg i transformador com puguem. Perquè aquest «dia abans» sigui realment operatiu hem de generar uns escenaris on la raça humana aconsegueixi perdurar.

Des de fa anys, hi ha dissenyadors i teòrics que reclamen una funció de el disseny més enllà de la d'incentivar el consum. Aquesta funció és la de mediador; és a dir, el disseny com a disciplina que configura el nostre entorn humanitzat, alguns diuen que artificial, és una interfície entre nosaltres i el món, entre nosaltres i els altres, i fins i tot entre nosaltres i el nostre propi cos. Aquesta funció de mediació no ha estat mai tan evident com ara, quan des de les pantalles veiem el món o quan durant mesos hem hagut de desinfectar tot objecte que tocàvem o quan filtrábamos fins l'aire que respiràvem.

Però més enllà del que conjuntural que té la covid-19, aquesta mediació cobra una dimensió social, o ecosocial. El disseny ja no pot ser només una forma de vendre més, ha de ser una forma d'habitar el món, que pot fer que aquest viure sigui possible o no. En realitat, la idea és formular, des del disseny, una nova relació amb els objectes, que és una nova relació amb el consum. No negar-ho, perquè seria absurd, sinó intentar que sigui més assenyat. Aquest llibre intenta obrir camins cap a aquesta direcció.

http://www.guayabero.net/catala/publicacions/llibres/llibre/el-disseny-per-al-dia-abans.html